Què volem per a viure
en un espai equilibrat i sostenible?

  1. La conservació dels ecosistemes aquàtics i de l’aigua al servei de la qualitat de vida de les persones, primant la seua protecció davant l’especulació, la sobreexplotació i la contaminació.
  2. La protecció del sòl, de l’aire i dels paratges naturals davant de la contaminació i els abusos urbanístics.
  3. El reciclatge, l’eficiència energètica, l’aposta per les energies renovables i la contribució capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic.
  4. L’ordenació del territori a la mida de les persones i la seua connexió natural amb la resta de l’espai europeu.
  5. La protecció i el respecte als animals, com a part de la naturalesa i com a dignificació de la condició humana.

AIGUA

  1. Compliment rigorós de la Directiva Marc de l’Aigua en l’elaboració i desenvolupament dels plans de conca, establint i garantint el compliment dels règims de cabals ecològics per als nostres rius, zones humides i aigües de transició, així com de reserves ambientals en els aqüífers, que asseguren la seua recuperació i bona salut.
  2. Gestionar el cicle integral de l’aigua urbana, garantint l’exercici del dret humà a l’aigua i el sanejament amb un model de gestió pública, eficaç, transparent i participatiu.
  3. Creació d’un marc regulador vinculant a escala autonòmica que establisca objectius d’eficiència, qualitat de l’aigua i de la prestació dels serveis, subministrament d’informació i rendició de comptes, publicitat de contractes i contraprestacions, assequibilitat del serveis bàsics, progressivitat en la repercussió dels costos, estàndards mínims de tractament de les aigües residuals urbanes i industrials, qualitat dels abocaments al medi natural, etc. Establir mecanismes de control per tal d’assegurar l’aplicació efectiva de dit marc regulador i informar regularment a les Corts sobre la seua aplicació i propostes de millora.
  4. Advocar per una gestió pública de l’agua que incloga el cicle integral de l’agua, davant a la privatització i mercantilització creixent de l’aigua. Establir mecanismes efectius d’assessorament als municipis per fomentar una gestió pública, eficaç, transparent i participativa dels serveis d’aigua en les poblacions.
  5. Avançar en l’exercici efectiu de les competències autonòmiques derivades de l’estatut d’autonomia en matèria d’aigua i medi ambient.
  6. Protegir i recuperar els nostres rius, zones humides, aqüífers i aigües litorals, la diversitat biològica i el paisatge, garantint els recursos hídrics necessaris –en quantitat i qualitat– i previndre la contaminació. Concretament, treballar des de l’Administració autonòmica per a la posada en marxa d’un pla de recuperació del Xúquer, i estendre aquest model a altres rius.
  7. Aplicar de manera efectiva les directives europees de nitrats, plaguicides, IPPC, de depuració urbana, etc., així com incorporar regulacions específiques per a previndre la contaminació amb substàncies químiques emergents del medi aquàtic i delimitar perímetres de protecció en els punts d’extracció d’aigües subterrànies, especialment, si estan destinades a la producció d’aigua potable.
  8. Promoure l’ús conjunt dels recursos naturals i no convencionals (dessalinització, dessalació i reutilització) per tal de reduir les extraccions d’aigua d’aqüífers i rius.
  9. Prohibir l’aplicació de tècniques de fractura hidràulica (fracking) o similars, ja siga exploratòries o d’explotació, que puguen generar fenòmens de contaminació dels recursos hídrics subterrànies, el deteriorament dels ecosistemes aquàtics continentals o marins, o l’increment dels riscos geològics al País Valencià.
  10. Recuperar l’espai fluvial, mitjançant mesures de gestió i ordenació del territori i l’ús d’infraestructures verdes, amb l’objecte de millorar la protecció davant les inundacions. Desenvolupar els plans de protecció davant inundacions.
  11. Racionalitzar l’ús de l’aigua en els diversos sectors socioeconòmics, aplicant un model de gestió de la demanda basat en els principis de transparència, participació pública, prevenció i correcció a la font dels impactes, i qui contamina paga.
  12. Redimensionar les demandes futures d’aigua per abastiment a la població i les demandes de sanejament urbà d’acord amb la seua evolució real i eliminant les demandes derivades de projectes urbanístics especulatius. Garantir el subministrament urbà i la qualitat de l’aigua en comarques com el Maestrat o la Marina Baixa, i defendre una concessió d’aigua del riu Xúquer per l’abastiment a les poblacions de la Ribera.
  13. Promoure bones pràctiques i l’ús de tecnologies netes i estalviadores d’aigua en els diversos sectors econòmics –indústria, turisme, agricultura, etc.–, així com potenciar el desenvolupament de sectors econòmics poc contaminants i poc intensius en l’ús de recursos naturals.
  14. Portar a terme activitats d’informació i comunicació així com programes d’educació ambiental entorn de l’aigua com a patrimoni ecosocial, des de la perspectiva de la nova cultura de l’aigua, en coordinació amb les autoritats competents en matèria d’educació i cultura. Posar en marxa programes d’investigació multidisciplinaris per a atendre els problemes més immediats vinculats a la gestió de l’aigua del País Valencià, com per exemple els efectes del canvi climàtic sobre el funcionament dels ecosistemes aquàtics.

RESIDUS

  1. País Valencià lliure d’incineració de RSU. Revisió i modificació del PIRCV2010 per a excloure la incineració. Eliminació de la incineració de qualsevol sistema de gestió de residus urbans.
  2. Eliminació i recuperació dels punts negres d’abocament de residus, amb l’exigència de responsabilitats.
  3. Acomplir els objectius de reciclatge 2020, recuperació de materials i depòsit als abocadors. Les xifres actuals no són acceptables. Centrar el sistema de gestió en la reducció en origen millora el rendiment i la durabilitat de les plantes de tractament.
    • 10 % de reducció de residus respecte de 2010.
    • 5 % de reutilització de RAEE.
    • 50 % reciclatge residus domèstics i comercials.
    • 70 % valorització RCD.
  4. Creació de l’Entitat o Agència Valenciana de Residus per a coordinar el desenvolupament dels plans zonals i la finalització de les infraestructures que falten. Revisió de la grandària de plantes de tractament i abocadors amb consens comarcal i local.
  5. Recollida selectiva de matèria orgànica en origen. Desenvolupament normatiu i fiscal de foment de la separació en origen. Estudi i desenvolupament de la implantació de la recollida separada de matèria orgànica dels residus urbans, amb fiscalitat positiva per a aquells ajuntaments i entitats que la desenvolupen. Introducció de la obligatorietat de la recollida separada de matèria orgànica en les renovacions de les concessions de recollida als municipis del País Valencià.
  6. Desenvolupament del sector del reciclatge de residus industrials, com a sector de l’economia verda, evitant la incineració i el depòsit en abocador.
  7. Plans de prevenció de residus municipals, amb mesures concretes adaptades a la realitat del municipi.
  8. Promoure Sistemes de Depòsit, Devolució i Retorn en envasos de begudes i/o altre tipus d’envàs reutilitzable (detergents, etc.). Pervivència en el canal HORECA.
  9. Implantar mesures de reducció de residus. Compra pública responsable; actuacions contra l’obsolescència programada; foment de la compra a granel; promoció del consum dels productes locals; promoció i bonificació de les polítiques i actuacions de residu zero (compostatge comunitari, reutilització envasos, mercats puça, etc.).
  10. Potenciar l’ecoeficiència i ecodisseny, incloure l’ACV (anàlisi del cicle de vida) en l’etiquetat dels productes, indicant la seua capacitat de reciclabilitat.
  11. Potenciar la xarxa de reparació utilització, mercat de segona mà i reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús, com indica la legislació europea.
  12. Foment dels sistemes de recollida, recuperació, reciclatge i eliminació que millor fomenten la qualitat i els rendiments de separació de la matèria recuperada (porta a porta, cinqué contenidor, fracció seca-humida, etc.).

QUALITAT AMBIENTA I LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

  1. Creació d’una secretaria autonòmica de lluita contra el canvi climàtic encarregada de la vigilància de la qualitat ambiental des del vessant de l’energia, la mobilitat i el control de la contaminació, tot concentrant les diverses competències sobre la matèria.
  2. Desenvolupament del Pla d’eficiència energètica del País Valencià. Foment d’un model energètic basat en un ús de l’energia responsable. Cal evitar el desenvolupament de models energètics insostenibles i altament contaminants basats en tecnologies com l’energia nuclear o la fractura hidràulica o fracking.
  3. Ampliació i elaboració dels Plans de Qualitat de l’Aire de les Aglomeracions valencianes. Ampliació de l’abast dels Plans de Qualitat de l’Aire actuals incloent-hi aquelles ciutats amb desenvolupament industrial específic: el Camp de Morvedre, l’Alcoià-Comtat, etc., com a eina de reducció i prevenció de la contaminació atmosfèrica.
  4. Revisió de l’Estratègia de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, perquè esdevinga un vertader generador d’accions entre administracions, empreses i ciutadania contra les emissions de GEH.
  5. Elaboració d’Inventaris d’Emissions de GEH comarcals i locals, amb estudis d’immissió i epidemiològics que ajuden a millorar els índexs de salubritat i de qualitat ambiental del País Valencià.
  6. Revisió i ampliació de la normativa sobre acústica ambiental, perquè la seua aplicació en el vessant d’ordenació del territori es traduïsca en la millora urbana i urbanística de les nostres ciutats i pobles.
  7. Desenvolupament de polítiques fiscals que possibiliten la implantació de la comptabilitat ambiental en les empreses i indústries del País Valencià, així com les inversions verdes, de tal forma que qui no realitze esforços de control i reducció de la contaminació veja reduïts els seus avantatges fiscals i de contractació amb l’Administració.

MEDI NATURAL

  1. Donar protecció legal efectiva a aquelles àrees naturals de gran valor ecològic i/o elevada fragilitat ambiental que encara no estan incloses en les zones actualment protegides per l’Administració valenciana. Adequar la Xarxa Natura 2000 amb una normativa reguladora que aporte una veritable eficàcia en la protecció del territori i la biodiversitat. Anul•lació de les retallades introduïdes recentment en la Llei d’espais naturals protegits (Llei d’acompanyament de pressupostos de 2014) que deixa fora d’una efectiva protecció més de la meitat de la superfície anteriorment protegida per l’Administració valenciana.
  2. Millora de l’eficiència en la protecció i redefinició de la política valenciana d’espais naturals protegits, dedicant més mitjans, personal i recursos per garantir una veritable preservació, protecció i millora dels recursos naturals i el paisatge i que els espais naturals protegits siguen la referència per a un nou model de desenvolupament rural realment sostenible i equitatiu.
  3. Creació de millors canals de participació en la gestió de les àrees protegides. Revisió dels expedients de regulació d’ocupació (ERO) executats pel darrer govern del PP i estudi de la readmissió d’aquells casos d’acomiadament injustificat.
  4. Derogació del Pla d’Acció Territorial Forestal (PATFOR) i elaboració d’un nou Pla General d´Ordenació Forestal (PGOF) d’acord amb els objectius de la llei forestal i fonamentat en un ampli procés participatiu, realment divers i democràtic, amb intervenció de les universitats valencianes i centres públics d’investigació.
  5. Revisió i reformulació de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, per a fer efectiva una ubicació racional de les infraestructures que minimitzen els impactes ambientals. Revisió a fons de l’estratègia territorial valenciana perquè s’impregne de criteris de sostenibilitat i es puga transformar en un instrument útil d’ordenació.
  6. Revisió i reformulació profunda de les lleis urbanístiques aprovades pel Partit Popular per a evitar l’especulació, el desordre territorial i el creixement urbà desordenat i disseminat. Classificar les zones forestals arbrades i/o d’alt valor ecològic com a Sòl No Urbanitzable (SNU) d’Especial Protecció. Limitar estrictament l’edificació en SNU.
  7. Prevenció i lluita contra els incendis forestals basada a evitar les causes Establiment d’àrees de discontinuïtat de la vegetació basades en antics conreus, ben comunicats, ubicats adequadament, en condicions que minimitzen l’erosió i els impactes paisatgístics i que rebran ajuts públics per al seu manteniment.
  8. Millorar l’operativitat del mecanisme d’avaluació d’impacte ambiental. Seguiment i control més estricte de les activitats d’impacte. Increment de les dotacions humanes i materials per a evitar les infraccions. Anul•lació de les retallades introduïdes en la Llei forestal mitjançant la Llei d’acompanyament de pressupostos de 2014, que eliminen cauteles i prevencions ambientals.
  9. Establiment d’un pla valencià de lluita contra l’erosió i el risc de desertificació. Regulació rigorosa i racional de les activitats que puguen tindre com a conseqüència l’ampliació de processos erosius. Establir les condicions de capacitat de càrrega dels ecosistemes per a les diferents actuacions d’extracció i aprofitament de recursos naturals.
  10. Establir un règim d’ajuts a la conservació dels ecosistemes naturals basat en la preservació dels recursos naturals i que implique la valorització dels serveis ecològics gratuïts (externalitats positives) que generen els ecosistemes forestals.
  11. Supervisió i redefinició dels ajuts europeus per a desenvolupament rural per aconseguir que s’adrecen realment a activitats sostenibles i viables a llarg termini, que no tinguen impactes ambientals indesitjables i que es distribuïsquen de manera equitativa pel territori i la població rural. Regular l’extracció de biomassa d’origen forestal per a usos energètics, per tal de garantir que es tracta estrictament de biomassa residual i que no hi ha riscos ambientals associats amb el seu aprofitament. Cal donar preferència a l’aprofitament de restes agrícoles i ramaderes i la fracció orgànica dels residus urbans dels municipis rurals, per a produir metà (combustible) i compost.
  12. Recuperació del paper de l’IVIA com a centre de recerca participativa i desenvolupament de noves varietats i processos, a més de l’estudi i protecció de les varietats i races autòctones.
  13. Promulgar una llei que entenga el nostre territori com a sistema patrimonial, agrícola i paisatgístic, que harmonitze els usos del sòl i impulse estratègies i òrgans de gestió i govern democràtics.

TERRITORI I MOBILITAT

  1. Volem tornar a un urbanisme mediterrani, sostenible, recuperant i reforçant les poblacions compactes, ben equipades i dotades, amb serveis i comerç de proximitat, plena accessibilitat i mescla d’activitats (residència-treball), en lloc de potenciar un urbanisme dispers, de baixa densitat, amb separació d’activitats i urbanitzacions tancades, malbaratador de sòl i de recursos, i generador de trànsit i de greus problemes econòmics i ambientals.
  2. Farem una ordenació del territori que supere l’actual marc provincial del segle XIX, i les funcions de les diputacions provincials, dissenyant un model de gestió i ordenació territorial que descanse sobre la creació d’un nou marc territorial, les àrees funcionals, més ajustades a l’actual ocupació del territori. Mentrestant, la Generalitat desenvoluparà els organismes necessaris per a exercir d’element de regulació de la vertebració territorial, aprofitant recursos coordinats amb les diputacions.
  3. Aprofitarem els avantatges de la densa xarxa de ciutats mitjanes valencianes, reforçant la coordinació i cooperació comarcal i metropolitana, l’ordenació harmònica i prudent del territori, i una gestió dels recursos naturals basada en la sostenibilitat. Moltes de les funcions actualment exercides por les diputacions podrien passar a organismes de concertació d’escala menor, comarcal o intercomarcal, més pròxim i millor controlat pels municipis. En les àrees urbanes denses, cal superar el planejament urbanístic purament local, desenvolupant els plans generals mancomunats previstos a la llei.
  4. La perspectiva de gènere també ha d’aplicar-se a la planificació urbanística. L´urbanisme actual adapta els eixos de la ciutat al món públic, al mercat de treball remunerat i visible ocupat tradicionalment pels homes; mentre que el món domèstic i privat, de la cura i dels treballs de suport productiu i reproductiu, queda fora de l´espai públic. Es necessari, doncs, crear espais de convivència, comuns al veïnat, d’interrelació i d’usos quotidians, que siguen multifuncionals i atenguen la diversitat de la societat, tot afavorint-ne la socialització i la visibilització dels espais tradicionalment considerats com a femenins.
  5. Queda pendent una nova revisió a fons de la legislació urbanística i territorial valenciana (LOTUP, Llei d'avaluació i qualitat ambiental), fins ara desenvolupistes i insostenibles, per tal  d'adaptar-la als reptes del segle xxi: l'estalvi  energètic, la conservació dels recursos naturals, la transparència i la participació ciutadana. Recuperarem el sector de la construcció amb caràcter no especulatiu, sinó centrat en la rehabilitació urbana, en l'adequació energètica dels habitatges existents, completant les dotacions i serveis locals, de proximitat. Revisió i protecció efectiva dels Béns d’Interés Cultural. Ajudes als municipis per a la recuperació del patrimoni industrial i reconversió en usos socials, culturals i comunitaris. Pla de foment de la delimitació, protecció i rehabilitació dels nuclis històrics de tots els municipis.
  6. Des del Consell de la Generalitat, COMPROMÍS impulsarà decididament polítiques sostenibles de mobilitat, defenent la prioritat de les infraestructures del transport públic i per aconseguir un ús mes reduït i més racional del vehicle privat. Cal mesurar la contaminació atmosfèrica i acústica, elaborant i aplicant mesures de protecció ambiental, per tal de disminuir la mortalitat i les greus afeccions a la salut causades pels accidents i per la contaminació. Cal atendre també, des d’una perspectiva de gènere, les diverses tipologies de mobilitat, eliminant les discriminacions actuals quant als mitjans que s’utilitzen per als desplaçaments i les seues freqüències.
  7. La crisi energètica, que situa el declivi de les energies fòssils a curt termini, ha de ser una oportunitat per a reduir l’actual importància del trànsit motoritzat i el transport per carretera. A les ciutats i pobles, cal reforçar la importància dels desplaçaments no motoritzats (a peu i amb bici), i complementar-los amb un transport públic atractiu i eficaç. Cal afavorir la transició a vehicles privats menys contaminants (elèctrics, híbrids, etc.). Promourem places d’aparcament davall teulades fotovoltaiques reservades a vehicles elèctrics i no contaminants. Promourem mesures de reducció d’impostos i taxes, i d’ajuts a la compra per als vehicles elèctrics i híbrids.
  8. En els desplaçaments interurbans, ens comprometem a impulsar el transport ferroviari, per tal de passar el màxim de transport de mercaderies i de persones de la carretera al ferrocarril. La construcció de nou viari interurbà ha de ser excepcional (com és el cas de la finalització de la que evitarà la travessia de la Font de la Figuera) centrant les inversions en la xarxa viària en el manteniment, moderació de les velocitats, i eliminació de punts negres. Cal aprofitar les grans infraestructures viàries existents (autopistes i autovies) per tal de solucionar les circumval•lacions de les àrees urbanes sense variants, en lloc de construir noves infraestructures redundants.
  9. Cal que la Generalitat assumisca totes les competències previstes en l’Estatut d’Autonomia en relació amb els transports, per a impulsar el ferrocarril i ordenar el conjunt de les xarxes que serveixen l’àmbit autonòmic (FGV, Rodalia Renfe, regionals), i fer acords entre comunitats per a la potenciació de les línies que les interconnecten (Castella-la Manxa, Aragó, Catalunya, Múrcia).
  10. En l’actual context de reducció de les inversions, cal centrar els esforços inversors en la modernització del ferrocarril d’ús general, tant per a combois de llarg recorregut, rodalia, mercaderies), en lloc de crear més línies noves d’AVE. La modernització de les infraestructures existents ampliaria la capacitat de la xarxa, i la millora de les freqüències, la intermodalitat i la seguretat, proporcionaria guanys suficients en el temps de viatge.

    A la línia d’Alcoi ha de posar-se en marxa immediatament el projecte de modernització paralitzat des de fa anys, amb rectificació de revoltes, la reordenació d’estacions i la introducció de material modern (regionals dièsel pendulars), per a permetre temps de viatge Alcoi-València inferiors a una hora. Cal completar el corredor ferroviari costaner, amb la posada en marxa d’un ferrocarril Gandia-Dénia i la renovació fins a Alacant, així com reparar i modernitzar les línies abandonades de Sagunt-Terol, la de Bunyol i Conca, i la del Vinalopó, reobrint les estacions tancades i posant en marxa serveis competitius, creant xarxes de rodalia des de Castelló i Alacant. Alacant-Aeroport-Elx, la Plana-Vinaròs...
  11. Cal desplaçar el màxim del transport de mercaderies per carretera al ferrocarril i a la via marítima. El camió ha de reservar-se per a les curtes distàncies, i ser part d’una cadena de distribució intermodal. En el corredor mediterrani s’ha d’incrementar l’ús del ferrocarril, completant sense més retards la duplicació del tram de via única (Vandellòs-Tarragona), la qual cosa permetria la reducció del temps per als trens de viatgers València-Barcelona a 2 h 20 min. Millorarem l’estructura productiva i comercial, amb creació de centres logístics, facilitats de càrrega en empreses i polígons en totes les comarques, així com la millora de la connectivitat dels ports marítims amb el ferrocarril.
  12. És urgent reforçar la plantilla productiva dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (maquinistes, cap d’estació i tallers) Això per tal de millorar els horaris, augmentar la freqüència de pas, i crear vertaderes xarxes de transport metropolità.
  13. Cal integrar totes les xarxes de transport de les àrees urbanes i les comarques, mitjançant organismes de gestió metropolitans o comarcals, incloent-hi el ferrocarril i els diferents mitjans de transport col•lectiu, amb sistemes de tarifa integrada. Cal millorar l’accessibilitat general per mitjà de la creació en les àrees urbanes de xarxes de transport no motoritzat (a peu i amb bicicleta) connectades amb el transport col•lectiu, així com un transport de proximitat, flexible i centrat en les estacions. Acabar i posar en marxa els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible ja aprovats o encetats, així com completar els previstos a la Llei valenciana de mobilitat. Reforçar aquests plans mitjançant inversions públiques en les actuacions i els sistemes de transport sostenibles, en lloc de la construcció o ampliació d’infraestructures viàries que generen més trànsit, i buscant sempre l’eficiència i estalvi energètics.
  14. Facilitar tots els sistemes de cotxe compartit, sobretot per a grups d’usuaris que segueixen rutes habituals.
  15. Reducció de les tarifes de les Inspeccions Tècniques de Vehicles per a equiparar-les a la mitjana estatal i garantir la igualtat ciutadana i la competitivitat de les nostres empreses de transport. Gratuïtat o preu simbòlic de les segones inspeccions que es realitzen quan no se supere la primera. Impuls d’un Pla de Millora de la qualitat del servei de les ITV, incorporant-hi indicadors sobre la prestació del servei així com l’avaluació i seguiment de les mesures de millora per part dels poders públics. Voluntarietat de la prova de sonometria, en línia amb la normativa europea, per a abaratir costos.
  16. Establir plans integrals de qualitat urbana i mobilitat sostenible a les grans ciutats i les àrees metropolitanes, limitant l’ús del cotxe privat amb mesures de dissuasió, convertint en zona de vianants els centres urbans amb un transport públic accessible i de qualitat donant suport a l’ús de la bicicleta. Cal implantar també un sistema tarifari que contemple importants descomptes a col·lectius vulnerables com ara els i les joves i la gratuïtat de títols de transport públic per a persones desocupades que no cobren prestació o cobren una prestació inferior al Salari Mínim Interprofessional.
  17. Implantació d’horts d’oci i autoconsum en tots els barris i en especial entre les rondes de circumval•lació dels municipis creant un cinturó verd de transició cap a l’espai agrícola que delimite les ciutats.

ENERGIA

  1. El País Valencià te una dependència energètica al voltant del 94%. Això suposa la compra a l’exterior de combustibles per un valor anual de 10.000M€ en un mercat oscil•lant, especulatiu, inestable i a l’alça.
  2. Esta despesa llastra la nostra economia, ens empobreix i ens resta competitivitat. Este valor cal reduir-lo tan con siga possible a través de l’aprofitament sostenible dels recursos autòctons propis.
  3. A esta despesa s’ha d’afegir el cost de les emissions de CO2 al emetre el País Valencià per damunt d’allò autoritzat al Protocol de Kioto. D’altra part l’entrada de més sectors emissors al Protocol, com el transport, també incrementa el risc de despesa.

    Recursos propis

  1. Necessitem plenes competències de gestió i explotació dels recursos propis.
  2. Cal revisar, l’actual Pla Eòlic Valencià, atès que encara resta pendent d’instal•lar aproximadament la meitat de la seua potència, repotenciant els parcs existents amb turbines velles i replantejant la instal•lació i ubicació dels que hi resten en funció del seu menor impacte ambiental.
  3. Cal avaluar i aprofitar el recurs de la minieòlica i la solar fotovoltaica associades sobretot a l’autoconsum.
  4. Explorarem les possibilitats d’aprofitament de centrals minihidràuliques en canals de rec i fluents on no hi haja alteració dels ecosistemes aquàtics.
  5. Apostem per una gestió eficient i sostenible de les masses forestals i la biomassa urbana com a recurs energètic sostenible

Accions institucionals i creació de nous instruments

  1. Impulsarem que la Generalitat i les diputacions que encara no ho han fet se sumen al Pacte d’Alcaldes de la Unió Europea, el qual ha assumit el compromís de millorar l’eficiència energètica i utilitzar fonts d’energia renovable als seus territoris, amb la voluntat de superar l’objectiu de la UE de reduir com a mínim en un 20 % les emissions de CO2 abans de 2020.
  2. Dotar de manera suficient, tècnica i econòmicament, i recuperar l’Agència Valenciana de l’Energia, ara diluïda dins l’IVACE, convertint-la en un potent organisme tècnic perquè impulse i coordine les noves polítiques energètiques.
  3. Crear una Agència per a la Rehabilitació Energètica amb l’objectiu d’implementar una estratègia pròpia del sector, amb un sistema eficaç d’informació, dinamització i coordinació dels agents.
  4. Constituir un Fons Valencià per a l’Eficiència Energètica per a oferir finançament a la rehabilitació a través d’una xarxa articulada de recursos provinents de canals privats i públics que garantisca la màxima seguretat a les inversions.

Reactivació productiva i econòmica

  1. Revitalitzar el sector de la construcció invertint en la rehabilitació energètica i l’eficiència energètica dels edificis, que conté un jaciment d’ocupació al llarg del territori valencià entorn als 15.000 llocs de treball i un gran potencial de reactivació econòmica.
  2. El potencial jaciment d’ocupació dels sectors de renovables, de rehabilitació energètica d’edificis i d’eficiència energètica, es situa al voltant dels 95.000 llocs de treball per a l’any 2020. Repartits, 15.000 en rehabilitació energètica d’edificis, 60.000 en eficiència energètica i 20.000 en el sector d’energies renovables.
  3. Per cada euro que s’inverteix en eficiència energètica se’n poden arribar a recuperar quatre.

Rehabilitació energètica d’edificis i l’eficiència energètica

  1. Assumir un clar lideratge polític articulant una Estratègia per a la Rehabilitació Energètica d’Edificis, amb objectius mesurats per cada sector rehabilitable: industrials, de serveis, universitaris i educatius, hospitalaris i sanitaris, residencials..., etc.
  2. Dissenyar un pla d’acció que organitze els recursos, definisca els marges del mercat i permeta orientar i coordinar l’acció dels diferents agents implicats amb mesures positives de fiscalitat a la rehabilitació energètica.
  3. Establir un sistema d’informació obert als agents i que permeta un mercat transparent i actuacions de referència que proporcionen models d’intervenció als agents i actuen de referències per als canvis normatius i operatius.
  4. Impulsar un pla de formació que situe les empreses en un nou paradigma i qualifique els treballadors en el nou sector de l’edificació sostenible.
  5. Organitzar una participació activa del món universitari i empresarial fonamentat en la R+D+i, sumant les sinèrgies de les diferents especialitats en objectius coincidents que s’incloguen en l’Estratègia.
  6. Establir un sistema de finestreta única coordinat amb tots els sectors i agents intervinents que facilite l’assistència tècnica, l’accés al finançament i la tramitació dels expedients.

ANIMALS

  1. Facilitar en la legislació urbanística la possibilitat d’obtindre la declaració de nucli zoològic per tal de promoure l’establiment de protectores i, també, que les gosseres vagen convertint-se en protectores. A més de promoure que els municipis treballen amb protectores i no amb gosseres, ja que les primeres respecten la vida dels animals i les segones els sacrifiquen.
  2. Campanyes municipals anuals d’esterilització felina i canina amb la col•laboració de la Generalitat.
  3. Aplicació d’un PEF (Pla d’Esterilització Felina) amb les colònies de gats del carrer), que protegisca tant els felins com els voluntaris/àries. Permetre i protegir als col•laboradors que alimenten amb pinso sec (que no embruta) les colònies de gats de carrer. Possibilitat de carnet de col•laborador i curs formatiu (però no obligatori). Sanitat realitzarà un control sanitari de les colònies, procurant la desparasitació externa i interna, així com la detecció d’animals amb símptomes de malaltia.
  4. Fomentar mitjançant campanyes l’adopció d’animals. Realitzarem campanyes de conscienciació per a evitar l’abandó d’animals i potenciar la seua adopció.
  5. 1. Incrementar els controls sobre els comerços on es venen animals: Els animals de venda en les tendes procedeixen de criadors on els animals estan tancats en gàbies xicotetes, sense condicions higièniques ni sanitàries i on són explotats per a vendre’n les cries. Tampoc les condicions en les quals viuen en les tendes són adequades ni la seua exposició i exhibició en aparadors admissible. Incrementar els controls i reduir els comerços on es venen animals, evitaria la cria indiscriminada, el maltractament i l'abandó. Així com la venda i cria il·legal i també la d’aquelles espècies que no pertanyen al nostre ecosistema.
  6. Replantejar la situació dels animals en captivitat en instal•lacions públiques del nostre país. Als animals que es troben al zoològics i delfinaris se’ls està privant del seu entorn natural i de desenvolupar les activitats per a les quals han nascut: córrer, volar i nadar en espais oberts.
  7. Enduriment dels requisits per a la obtenció dels permisos de caça i registre dels gossos de caça, per a evitar que quan el gos ja no pot caçar acaben morts en el camp penjats o amb un tir. Aquest registre permetrà sancionar al caçador i retirar-li el permís de caça.
  8. Control de la pesca esportiva amb la intenció de no fer desaparéixer espècies en perill d’extinció.
  9. Desincentivar al territori valencià tots aquells espectacles que incloguen animals i que els suposen patiment, mitjançant les modificacions legals oportunes.

css.php