Què proposa Compromís
per a la cohesió social
i la fraternitat?

APOSTEM PER L’ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES I DE LA SOCIETAT

Contemplem l’economia amb perspectiva de gènere, tenint en compte tot allò que sosté el mercat i que no es visibilitza, és a dir, tots els processos que tenen a veure amb la cura de les persones, amb el fet de situar la vida com a eix econòmic. S’ha de reorganitzar el temps i el treball de forma equitativa, redistribuir el consum i la producció de forma ecològicament sostenible, amb una racionalització justa de la renda i dels temps de treball.

1. Necessitem desenvolupar un model que tinga en compte la flexibilitat laboral, per tal que la conciliació amb la vida familiar siga una realitat.
2. Perseguim la reducció de la jornada laboral, com una mesura per fomentar la qualitat de vida i la redistribució de l’ocupació, sense que afecte el teixit empresarial.
3. Impulsarem mesures en l’empresariat i l’emprenedoria per a afavorir la igualtat salarial i eradicar la feminització i la masculinització dels treballs.
4. Des de l’Administració serem un exemple no sols posant en marxa aquestes mesures sinó també en la contractació de les empreses, afegint aquests valors per a fomentar les bones pràctiques dins de les empreses.
5. Visibilitzarem i posarem en valor totes les ocupacions que sustenten la vida, de manera que es traguen al mercat laboral els treballs d’atenció que actualment suporten majoritàriament les dones de manera precaritzada així com l’economia submergida i el treball domèstic.

CREACIÓ D’UNA BANCA PÚBLICA DEL PV: L’IVF COM A BANCA PÚBLICA

1. Estudi i posada en marxa dels mecanismes per a sol•licitar la fitxa bancària perquè l’Institut Valencià de Finances (IVF) siga la Banca Pública del PV, orientada al finançament de l’economia real.
2. Recuperació d’actius, dins de les possibilitats reals, de les inversions realitzades.
3. Gestió professionalitzada, orientada a l’interés públic i amb garantia d’independència davant de pressions partidistes.
4. Potenciació dels sectors estratègics de l’economia valenciana.
5. Microcrèdits públics per a la incentivació i posada en marxa de noves iniciatives, PIME i autònoms amb tipus d’interés favorables, clàusula de segona oportunitat, amb atenció de forma prioritària els projectes amb criteris socials i mediambientals.
6. Creació d’un espai estable de col•laboració i coordinació entre l’IVF i les entitats de crèdit valencianes.
7. A mitjà termini, impulsar l’Institut Valencià de Finances amb funcions d’Agència de Finançament Local.

COOPERATIVISME

1. Suport al cooperativisme com a model econòmic de diversitat, responsabilitat social, compromís amb el territori i ocupació estable i de qualitat.
2. Impulsar la redacció d’un pla de suport i foment del cooperativisme com a instrument de planificació bianual de les polítiques i accions de la Generalitat i la resta d’actors relacionats amb el cooperativisme. Aquest pla haurà d’estar consensuat en el marc del Consell Valencià del Cooperativisme amb mesures de difusió, suport, creació, consolidació, finançament, formació i sensibilització per a les cooperatives.
3. Garantir que en els serveis públics d’assessorament a persones emprenedores es compte necessàriament amb la presència de personal especialitzat en la creació i gestió de cooperatives.
4. Donar suport als treballadors i treballadores que vulguen impulsar la realització de la seua activitat mitjançant una cooperativa davant l’inici d’un expedient de Regulació d’Ocupació o la sol•licitud de declaració de concurs de la seua empresa.
5. Incloure i reconéixer al moviment cooperatiu valencià com a participant en el diàleg social.
6. Simplificar els elements en les diferents normatives que entrebanquen la creació o el desenvolupament d’iniciatives cooperatives.
7. Afavorir la creació de cooperatives d’ocupació domèstica que trenquen la relació laboral individualitzada i garantisquen condicions laborals justes per a les persones que hi treballen.
8. Impulsar les seccions de crèdit i les cooperatives de crèdit com a manera de millorar la capacitat d’accedir als crèdits per a millora agrària.

R+D+i

1. Fomentar una economia sostenible, competitiva i que millore la qualitat de vida de les persones.
2. Hem de parar atenció especial al desenvolupament de la nostra ciència bàsica i les nostres ciències socials. Farem atenció a les polítiques científiques i de concessió de projectes interessants per a la nostra societat i per al coneixement en general.
3. Generar una estructura de govern per a la política d’innovació valenciana amb orientacions polítiques definides democràticament per Les Corts però amb gestió professionalitzada i autonomia, que compte amb els agents relacionats amb la innovació.
4. Impulsarem òrgans de govern dels Centres d’Investigació finançats, en gran mesura, amb fons públics, transparents, participatius, amb representació de tècnics i dels treballadors i les treballadores dels diferents centres i amb una major implicació econòmica de les empreses que formen part dels òrgans de govern.
5. Orientarem la Xarxa d’Instituts Tecnològics al seu propòsit original de donar suport al teixit industrial mitjançant activitats d’investigació, desenvolupament i innovació, serveis, transferència de tecnologia, formació, intel•ligència competitiva (VT/IC) i desenvolupament estratègic, a més del suport tecnològic especialment a xicotetes i mitjanes empreses sense recursos propis de R+D+i.
6. Canviar el mètode d’avaluació dels projectes dels instituts tecnològics, generant indicadors que mesuren el seu impacte real en el teixit industrial i que generen una major rendibilitat social i mediambiental.
7. Consensuar amb els agents implicats un Pla Estratègic de la Innovació que arreplegue una programació plurianual de les accions que cal desenvolupar.
8. Fons Valencià per la Innovació que done suport a les activitats d’innovació seguint el model del SITRA finlandés. Després d’una primera dotació inicial, aquest fons es finançarà únicament a través del retorn que generen les seues inversions. Disposarà d’una orientació cap a inversions en sectors d’alt valor afegit, supervisió parlamentària i gestió professionalitzada.
9. Política de compres públiques ètiques, sostenibles i innovadores. Introduint com a requisits i valoració criteris de caire social, ètic i mediambiental.
10. Elaboració d’un Pla d’Economia Sostenible i Reindustrialització:
    1. Sostenibilitat social i mediambiental.
    2. Societat tecnològicament avançada. L’Administració com a element motor de la innovació.
    3. Impuls de les Smart Cities, ciutats eficients basades en la sostenibilitat, fomentant les noves tecnologies i la seua correlació amb la vida quotidiana: salut, mobilitat, entorn, oci, cultura, participació ciutadana.
    4. Formació empresarial en gestió de la innovació.
    5. Fomentar la cooperació entre els agents implicats, públics/privats.
    6. Nova organització empresarial: innovadora, oberta, cooperativa i donant suport a les empreses de creació recent (start up).
    7. Foment del disseny com a eina innovadora.
    8. Polítiques de comunicació de la ciència/innovació, per conscienciar els consumidors.
    9. Augment dels recursos públic i privats.
    10. Participació activa de les universitats públiques.

ECONOMIA VERDA

1. Garantir un marc d’estabilitat per a les inversions en energies renovables eliminant obstacles, especialment a l’autoproducció.
2. Revitalitzar el sector de la construcció invertint en la rehabilitació estructural i eficiència energètica dels edificis, que conté un jaciment d’ocupació entorn als 15.000 llocs de treball i un gran potencial de reactivació econòmica.
3. Impulsar les empreses de serveis energètics i sobretot les de caire cooperatiu.
4. Impulsar l’electrificació del ferrocarril.
5. Donar suport i impuls al transport públic i la mobilitat sostenible.
6. Facilitar i promoure l’autoconsum amb tecnologies renovables.
7. Donar suport als plans de mobilitat sostenible i segura en empreses i polígons industrials.

INDÚSTRIA

1. La Generalitat ha de liderar una estratègia que, en col•laboració amb les empreses, els agents socials i la resta d’administracions, garantisca el futur i la viabilitat dels sectors tradicionals valencians.
2. Reduirem el temps usat per les empreses en la tramitació burocràtica, oferint la tramitació telemàtica mitjançant un únic portal d’Internet. La Generalitat signarà convenis amb totes les administracions per a concentrar les diferents tramitacions a les quals ha de fer front una empresa, especialment en aquells sectors amb una major càrrega administrativa, on impulsarem la creació d’empreses d’interfase que donen suport administratiu i tecnològic a les xicotetes i mitjanes empreses i autònoms a un cost reduït.
3. Compliment estricte de la Llei contra la Morositat.
4. Lluita contra l’economia submergida i el frau fiscal.
5. Finançarem les xicotetes i mitjanes empreses amb préstecs participatius entre les diferents entitats financeres privades i institucions i organismes públics, amb la intermediació del Fòrum de Coordinació Financera. També facilitarem l’obtenció de microcrèdits amb clàusula de segona oportunitat per a les noves iniciatives empresarials i els autònoms.
6. Impulsarem programes de formació per al personal de les xicotetes i mitjanes empreses, especialment d’aquelles de caire familiar, per tal de millorar els seus processos de venda, producció i/o distribució.
7. Fomentarem la reducció de costos i residus amb un programa de suport a les xicotetes i mitjanes empreses mitjançant plans de logística intel•ligent, millora contínua i producció ajustada.
8. Incentivarem la cooperació entre diferents empreses d’un mateix sector per a aconseguir una major dimensió del teixit productiu valencià que permeta augmentar la productivitat, crear ocupació de qualitat i reduir costos de les empreses.
9. Donarem suport a la realització d’auditories energètiques en les xicotetes i mitjanes empreses i la implementació de programes d’eficiència energètica que permeta reduir la despesa en energia amb un consum responsable i intel•ligent.
10. Apostarem per la internacionalització. Garantirem l’autonomia de l’IVEX (IVACE-Internacional) en els convenis realitzats amb altres administracions, donant especial suport a l’exportació de la producció de les xicotetes i mitjanes empreses valencianes i a la relocalització productiva en el territori valencià.
11. Plans de reindustrialització específics per a les àrees industrials més afectades per la crisi, tot apostant per la diversificació dels nostres sectors productius.
12. Implementarem una xarxa logística i d’intercanvi modal per a millorar l’estructura productiva i comercial, per a la qual exigirem a l’Estat la dotació econòmica adient. Crearem Centres Logístics i donarem facilitats de càrrega en empreses, polígons i ports, així com en totes les comarques industrials o amb agricultura d’exportació. L’ampliació de capacitat del corredor ferroviari ha de fer-se a mesura que ho demane el creixement del trànsit de mercaderies, i depenent de la intensitat i mescla de demandes, fonamentalment amb sistemes de gestió intel•ligent, i creant trams amb tres o quatre vies.

TURISME

1. Introduirem una visió estratègica en la política turística valenciana, fixant com a objectiu principal atraure visitants que busquen viure experiències millorant la qualitat de vida al nostre país.
2. Incorporarem la dimensió del territori en la gestió del turisme, per aconseguir un model turístic sostenible que entenga el seu entorn com el principal actiu i, per tant, la necessitat de protegir-lo.
3. 1. Impulsarem aquells productes turístics que generen una major rendibilitat econòmica, social i mediambiental (ecoturisme, turisme LGTB, turisme cultural). Fomentarem la declaració de Béns de Rellevància Local en els municipis, especialment els relacionats amb la memòria històrica, la cultura popular i els béns etnològics, materials o immaterials que emanen de l’Inventari Cultural Valencià, i en promourem el coneixement i la difusió.
4. Generarem un espai regulat però flexible on l’economia col•laborativa puga generar oportunitats per a atraure nous tipus de turisme.
5. Afrontarem la degradació de la marca territori valenciana en l’última dècada per vincular-la a atributs positius que reflectisquen els valors i forma de vida dels valencians i valencianes.
6. Complirem plans de formació a treballadors/es del turisme, i fomentar formació empresarial entre empresaris/es i persones emprenedores en aquest sector.

COMERÇ

1. Consensuar amb el sector una política comercial que garantisca l’equilibri entre grans superfícies i comerç de proximitat.
2. Lligar la declaració de Zones de Gran Afluència Turística a criteris objectius que justifiquen el permís d’obertura.
3. Modificar la normativa d’horaris perquè, en qualsevol cas, l’obertura de les grans superfícies en festius vaja acompanyada de la creació d’ocupació de qualitat i no incidisca en la precarització laboral dels treballadors i treballadores.
4. Establiment de requisits mediambientals i paisatgístics per a la instal•lació de grans superfícies i moratòria en la instal•lació de nous centres en les àrees saturades.
5. Impost a l’impacte territorial de les grans superfícies, la recaptació del qual vaja destinada a polítiques de suport al comerç de proximitat i a la innovació.
6. Promoure programes de fidelització al comerç urbà entre la ciutadania.
7. Formar i donar suport al xicotet comerç en establiment de programes de logística intel•ligent i gestió empresarial.
8. Impulsar un model valencià de cambres de comerç de caràcter comarcal i d’adhesió voluntària.
9. Formació dual orientada al teixit de micro, xicotetes i mitjanes empreses.
10. Establiment d'un segell de qualitat en col·laboració amb el sector de forners i pastissers per posar en valor el producte artesanal. Atenent a uns criteris objectius i a una contínua inspecció.

OCUPACIÓ

1. Pla d’Ocupació d’Emergència que reactive el mercat laboral en el nostre territori, destinat prioritàriament a les persones que es troben en situació de desocupació de llarga durada i tenen fills a càrrec.
2. Pla d’Igualtat Retributiva entre homes i dones.
3. Promoure una regulació específica per evitar la desprotecció laboral i social de les dones que desenvolupen activitats econòmiques submergides.
4. Mesures antidiscriminatòries cap a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a l´àmbit laboral. Creació d’incentius a les empreses per a la inserció laboral de les dones i homes transsexuals i persones amb VIH, així com facilitar-los la seua formació.
5. Campanyes publicitàries de superació d’estereotips laborals i de promoció de la igualtat en l’accés al treball.
6. Integració i inserció sociolaboral de les persones immigrants mitjançant cursos de formació ocupacional.
7. SERVEF fort, públic i ben dotat amb mitjans i recursos necessaris. Cal modernitzar el servei públic d’ocupació, millorant la funció de la intermediació entre oferta i demanda i garantint la igualtat d’oportunitats.
8. Creació d’entorns favorables a les polítiques d’ocupació. Concepte de la CASA DE L´OCUPACIÓ. Cal canviar el model i la imatge de l´actual Servef.
9. Oferta de serveis més personalitzats a les persones aturades per a adequar l’oferta i la demanda. Cal assignar programes adients a les capacitats de cada persona per tal de millorar-ne l’ocupabilitat.
10. Recuperar funció d’intermediació laboral, amb personal especialitzat i visió comarcal.
11. Exigir transferència del 100% dels fons relatius a Garantia Juvenil a la Generalitat per a destinar-los a enfortir el servei públic d’ocupació i oferir als i les joves d’ofertes personalitzades de formació i ocupació.
12. Lluita contra la precarietat: campanyes d’informació i assessorament. Inspecció i assessorament jurídic.
13. Promoure polítiques d’ocupació des d’una perspectiva de gènere per tal d’eradicar la feminització de la desocupació.
14. Professionalització i millora dotacional dels serveis públics en polítiques actives. Caldria formar els treballadors dels serveis públics per a donar resposta als nous reptes i paradigmes del mercat laboral, com l’economia verda.
15. Millora en eficàcia en els programes formatius adequats a les necessitats del mercat laboral. Cal dissenyar i reorganitzar l’oferta formativa ocupacional, tant per a persones aturades com per a demandants de millora d’ocupació.
16. Intensificació dels programes d’orientació de forma personalitzada, continuada i monitoritzada, perquè siguen realment útils.
17. Millora en el servei orientat a l’empresa. Cal oferir a l’ocupador assessorament en la contractació i millora de les seues prestacions (formació a la carta, atenció en línia).
18. Desenvolupar estratègies específiques en matèria de polítiques actives i passives d’ocupació a les persones aturades de llarga duració i altres col•lectius socials (joves, dones, discapacitats i majors de 45 anys).
19. Establiment d’un Observatori per a l’Ocupació de cara a la detecció i foment de noves alternatives ocupacionals en sectors sostenibles i vinculats a l’economia verda i a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.
20. Foment de les iniciatives locals d’ocupació com a punt de suport a polítiques actives i amb participació dels ajuntaments. Pactes locals per l’ocupació.
21. Diàleg amb els sectors socials implicats (col•lectius de aturats i aturades, empresaris, sindicats) per pactar estratègies globals en polítiques d’ocupació.
22. Impulsar una política de reconeixement dels drets les persones treballadores de la llar, exigint a l’Estat la ratificació del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball.

SALUT I SEGURETAT AL TREBALL

1. Consensuar amb els agents socials la inversió en seguretat i salut laboral necessària per tal de garantir la lluita eficaç contra la sinistralitat laboral creixent al nostre territori, i fer les campanyes preventives adients.
2. Treballar amb el govern central per a millorar la normativa relativa a les malalties professionals, reduir el seu subregistrament, facilitar els processos de reconeixement i actualitzar la llista de malalties professionals d’acord amb les últimes investigacions científiques.

EMPRENEDORIA

1. Creació de l’Agència Valenciana de l’Emprenedoria com a ens públic on s’integraran i coordinaran les diferents iniciatives de la Generalitat en este àmbit, així com les d’altres administracions i les d’institucions acadèmiques, socials i econòmiques mitjançant convenis de col•laboració, etc.
2. Posada en marxa de les Oficines Úniques de l’Emprenedoria com a espai que integrarà els diferents tràmits que han de seguir les persones emprenedores per a posar en marxa la seua iniciativa a través de convenis amb l’administració local i estatal, Hisenda, etc. També s’oferirà assessorament quant al pla d’empresa i informació sobre vies de finançament. Es dóna prioritat a la tramitació electrònica dels diferents requisits a través d’aquestes Oficines.
3. Oferir en lloguer a persones emprenedores i xicotetes i mitjanes empreses els locals comercials propietat de la Generalitat que actualment es troben buits en règim de compravenda. Establir una renda reduïda per al seu lloguer donant preferència a les iniciatives centrades en l’economia social.
4. Creació d’una plataforma web que permeta la realització de tots els tràmits relatius a la posada en marxa d’una iniciativa empresarial de manera electrònica.
5. Foment del cooperativisme com a via de creació d’iniciatives empresarials de caràcter horitzontal i democràtic.

FISCALITAT

Els objectius bàsics de la reforma fiscal seran dissenyar i executar una política normativa tributària que ajude a redistribuir els recursos i que es base en criteris d’aportació segons els nivells de renda, patrimoni i altres indicadors per tal d’afavorir les rendes baixes i mitjanes, assegurant una òptima gestió dels recursos públics de la Generalitat.

1. Exigir la Reforma de l’Impost a Depòsits Bancaris a nivell estatal per a garantir una recaptació suficient per la Generalitat i afavorir la banca ètica, cooperativa i la presència al territori.
2. Atés que l’accés universal a la cultura és un dret inalienable, demanarem a l’Estat central la revisió de l’Impost sobre el Valor Afegit per aplicar el tipus superreduït del 4% a tots els productes culturals i aconseguir, a més, la configuració d’un sector industrial cultural potent.
3. Reforma del sistema impositiu valencià per a fer una veritable política social, de manera que pague més qui més té, més guanya i més contamina. Proposem:
   1. Reforma de l’Impost a Depòsits Bancaris, orientant-lo per afavorir les cooperatives de crèdit, caixes rurals, caixes de crèdit i banca ètica.
   2. Recuperació de l’Impost de Successions i Donacions per a grans quantitats, tot garantint l’exempció per a bases imposables reduïdes.
   3. Reforma de l’Impost sobre el Patrimoni, per transformar-lo en un impost sobre la riquesa en general i no exclusivament sobre béns immobles.
   4. Reforma del tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, canviant la naturalesa de les deduccions i afavorint a les persones que, amb lligams familiars o sense, tinguen al seu càrrec a d’altres discapacitades o en situacions de dependència social.
   5. Impost a l’Impacte Territorial de les Grans Superfícies, adaptat a la normativa europea, la recaptació del qual anirà destinada a polítiques de suport a la innovació i al comerç de proximitat.
   6. Millor desenvolupament normatiu del tributs propis en matèria de Medi Ambient, per desincentivar les pràctiques que atempten contra el territori.

AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

Els tres pivots de la nostra proposta són SOBIRANIA ALIMENTÀRIA, PROFESSIONALITZACIÓ I CANALS DE DISTRIBUCIÓ DIRECTA.

1. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA: cal posar en valor i al mateix nivell, els sectors en els quals es basa l’economia primària del país. Això és l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Els tres sectors constitueixen una part fonamental de la nostra economia, del nostre paisatge i de la nostra manera d’entendre el món, però a més, l’aplicació de polítiques encaminades a la seua sostenibilitat són fonamentals per a garantir d’una banda un territori amb futur i, de l’altra, la possibilitat d’oferir oportunitats laborals a curt termini a una bona part de la nostra població.
   1. Recuperar la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, que treballarà transversalment amb les àrees que gestionen els recursos naturals dels quals depén el sector i tenint en compte les mesures de racionalització dels serveis públics.
   2. Crear un Consell Agrari, Ramader i Pesquer d’àmbit autonòmic integrat per les organitzacions agràries, ramaderes, confraries de pescadors, universitats i membres de l’Administració, amb la finalitat d’abordar les problemàtiques dels diferents sectors, la recerca d’alternatives a situacions de sobreexplotació o manca de rendibilitat les seues solucions, i col•laborarà en la confecció de les polítiques de la Conselleria i en l’elaboració dels pressupostos.
   3. Creació d’un observatori que analitze els recursos del sector primari al nostre territori, que garantisca i combine la viabilitat de les activitats amb el respecte al medi ambient, la preservació dels recursos i la seua sostenibilitat.
   4. Adequació i pacificació del trànsit en les vies pecuàries del nostre territori, prioritzant el pas de vehicles agrícoles i sense motor, i la seua utilització com a vies verdes per a l’agroturisme.
   5. Establiment d’un banc de terres amb col·laboració de les cooperatives, mancomunitats, municipis, etc., per tal d’oferir terres i recursos a persones desocupades i professionals agraris que vulguen ampliar i racionalitzar les seues finques.
2. PROFESSIONALITZACIÓ TOTAL: l’Administració pública ha de garantir l’assessorament i la formació professional necessàries als sectors per tal de proporcionar als productors la capacitat per assolir tots els cicles, des de la producció fins a l’arribada al consumidor.
   1. Promoure la plena incorporació de les dones en tots els àmbits de la societat rural, afavorint la seua professionalització i l’assumpció de funcions directives.
   2. Posada en valor de les diferents activitats als centres escolars, per tal d’assolir el total reconeixement social de les professions de llaurador, ramader i pescador.
   3. Promocionar les titulacions de la formació professional agrària, ramadera i pesquera bàsica en els instituts de secundària. Creació d’una Escola de Capacitació en tècniques tradicionals i biològiques.
   4. Crear espais formatius formals i no formals perquè els professionals assolisquen les competències necessàries per a desenvolupar tots els cicles de la seua activitat, amb possibilitat de tindre com a tutor una persona llauradora, pescadora o ramadera en actiu o jubilada.
   5. Es reactivaran les OCAPA com a oficina d’atenció i promoció del sector primari valencià que informarà del sector i promourà campanyes de formació i de promoció del nostres productes. També atendrà les persones emprenedores en gestió d’ajudes i assessorament per tal de garantir la sostenibilitat social i mediambiental de l’activitat, així com la viabilitat de negoci i les acciones de formació d’empresaris.
3. NOUS CANALS DE DISTRIBUCIÓ DIRECTA: Cal garantir als productors/es uns canals curts de comercialització.
   1. Promulgarem una llei de venda directa i canals curts de comercialització, adaptada als xicotets i mitjans productors/es, que garantisca la possibilitat de poder vendre el seu producte, així com la seua transformació en altres derivats, directament al consumidor. Regularem les condicions de comercialització i la competència en relació amb els productes peribles.
   2. Incentivarem la creació d’infraestructures públiques comunitàries d’àmbit comarcal o supracomarcal, amb tots els serveis i garanties sanitàries que puguen permetre la transformació dels diferents productes per a la seua distribució i venda: escorxadors públics certificats per a produir carn de qualitat, transformació i envasament dels productes de la mar i la terra, etc.
   3. Generarem una marca d’àmbit autonòmic que siga el símbol de la qualitat dels productes que, obtinguts i elaborats seguint les directrius adients, es generen en el nostre territori, i que siga una referència europea i una garantia de futur per a la nostra societat.
   4. Promourem la Dieta Mediterrània Valenciana, subscrivint la iniciativa de Guia Saludable promoguda per les universitats públiques valencianes. El País Valencià, com a productor dels aliments que componen aquesta dieta, ha de potenciar aquesta alimentació com un factor de qualitat de vida i de promoció dels seus productes.
4. ALTRES INICIATIVES:
   1. Fomentar la paritat en els òrgans de decisió de les organitzacions del medi rural, ramader i pesquer (sindicats, cooperatives, consells municipals) per garantir la participació i representació igualitària d’homes i dones, així com la incorporació de les dones als processos de desenvolupament rural i costaner.
   2. Impulsar la inclusió de l’anàlisi del gènere en la gestió de fons per al desenvolupament sostenible del medi rural i marí.
   3. Habilitació d’espais en les escoles d’infantil i primària per a la realització d’horts escolars, a més de la introducció en els menús escolars del producte local.
   4. Certificació d’escorxador municipals per a la producció de carn ecològica de productors locals permetent el desenvolupament de la ramaderia ecològica.
   5. Reforma dels Consells Locals Agraris per tal d’afavorir la participació efectiva dels llauradors i ramaders, i poder oferir-los més serveis.
   6. Suport a la creació de les regidories d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, que assumiran les competències de la política local agrària, ramaderes o pesqueres pel que fa a regadius, guarderia rural i marina, vies pecuàries, paisatge i entorn, reserves marines, sobirania alimentària, en els municipis del medi rural i costaner valencià.
   7. Apostar per les cooperatives agroalimentàries locals i ajudar-les a afrontar els reptes del funcionament la cadena alimentària.
   8. Promulgar una llei que entenga el nostre territori com a sistema patrimonial, agrícola i paisatgístic, que harmonitze els usos del sòl i impulse estratègies i òrgans de gestió i govern democràtics.
   9. Elaboració d’un Pla Agrari per garantir el manteniment i impuls de l’Agricultura com a garant del paisatge tradicional del nostre territori.
   10. Promoció de la concentració de la gestió de les explotacions agràries sense concentrar la propietat.
   11. Desenvolupament de l’activitat industrial de transformació dels productes agraris, ramaders i pesquers.
   12. La Generalitat Valenciana donarà suport econòmic als productes locals etiquetats en valencià i farà campanyes de promoció publicitàries.
   13. Creació d’una unitat de la Policia Autonòmica que es desplegue en totes les comarques del País Valencià i que, entre les seues atribucions, tinga la de dedicar-se a la vigilància dels camps de cultius, de les explotacions ramaderes i de les reserves marines.
   14. Conservació i valorització del patrimoni arquitectònic rural i costaner.
   15. Recuperació del paper de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries com a centre de recerca participativa i desenvolupament de noves varietats i processos, a més de l’estudi i protecció de les varietats i races autòctones.
   16. Recuperar les arts de pesca selectives i investigar, en col•laboració amb la universitat, les millores de selectivitat amb l’objectiu de revertir l’estat de sobreexplotació que pateixen els recursos actualment de manera progressiva, per tal de recuperar els estocs i assolir la rendibilitat del sector.
   17. Afavorir normativament una xarxa d’àmbit de País Valencià per a la constitució dels Grups d’Acció Local de Pesca (GALP)
   18. Crear la línia pressupostària per a rebre els fons europeus per al desenvolupament dels eixos estratègics del Fons Europeu de Pesca.
   19. Dotar-nos d’un programa de desenvolupament sostenible que reduïsca els efectes d’impacte negatiu de les explotacions d’aqüicultura.
   20. Incentivar la recollida de residus marins pels vaixells.
   21. Promoure la diversificació de l’activitat pesquera a l’atur biològic fomentant la gastronomia i el turisme d’aquest sector primari.
   22. Adaptar les polítiques autonòmiques al Conveni sobre la Diversitat Biològica de les Nacions Unides que estableix que per a l’any 2020, almenys un 10 % de les regions marines del planeta disposaran d’alguna figura de protecció convenientment gestionada.
   23. Cal assolir la complementarietat de l’agricultura, la pesca i la ramaderia amb altres activitats en el marc de estratègies de desenvolupament local.
   24. Elaboració d’una estratègia valenciana per un desenvolupament rural sostenible, que tinga com a eixos fonamentals:
       1. La protecció, conservació i millora del medi natural rural i del patrimoni cultural i etnològic associat.
       2. Les activitats tradicionals, basades més en la qualitat que en la quantitat de la producció, i també en l’adequada integració amb els valors naturals.
       3. Noves activitats en espai rural, especialment el turisme rural, i activitats de lleure, investigació, didàctiques, etc., així com altres activitats que puguen desenvolupar-se en medi rural sense incrementar la degradació ambiental.
       4. Declaració del País Valencià com a territori lliure de transgènics.
   25. El Govern Valencià s’oposarà sempre i decididament a qualsevol activitat que pose en perill el present i el futur del sector primari, principalment les que poden suposar alteracions en l’ecosistema, com ara indústries contaminants, projectes urbanístics, fracking o prospeccions petrolieres en el fons marí, i emprarà tots els recursos de què dispose per tal d’impedir-ho.

SANITAT

1. El nostre sistema sanitari ha de ser universal, públic, gratuït, equitatiu, de qualitat i adequadament finançat. Recuperarem l’atenció sanitària completa i la prestació farmacèutica per a tots aquells col•lectius que l’han perduda amb el Reial Decret 16/2012.
2. Auditarem les concessions administratives sanitàries i estudiarem les vies adequades, que sense cost afegit per a la hisenda pública, en permeten la reversió completa. Posarem fi a les polítiques de privatització, revisarem tots els concerts i convenis de col•laboració de la Conselleria de Sanitat amb fundacions i empreses de capital privat.
3. Despolititzarem i professionalitzarem la nostra sanitat amb democràcia participativa dels col•lectius de ciutadans i professionals.
4. Els ciutadans i ciutadanes tindran una atenció integrada i continuada a les seues necessitats de salut. Proposem la integració dels recursos de la Conselleria de Benestar i de Sanitat, adaptant-los al repte de l’envelliment i la malaltia crònica, així com l’optimització dels sistemes d’informació.
5. L’atenció primària serà la base de l’estructura sanitària i la porta d’entrada principal al sistema sanitari. Assegurarem una dotació econòmica adequada, una major autonomia i capacitat de resolució. Millorarem l’atenció a la salut mental en els aspectes de promoció, prevenció, assistència a la malaltia, rehabilitació i reinserció sociolaboral.
6. Potenciarem la salut en positiu, a través de la prevenció de la malaltia, la promoció d’estils de vida saludables d’una manera integral, així com el treball intersectorial. Es garantirà la vigilància de la salut pública sobre l’estat de salut de la població i els seus determinants per a donar suport a l’elaboració i avaluació del Pla de Salut del País València.
7. 7. L'enfocament de gènere en salut, demana millores en la salut reproductiva de les dones, com ara la necessitat de polítiques eficaces per a previndre l’embaràs no desitjat, millorar l’accessibilitat als mètodes anticonceptius, accés gratuït a la píndola de l’endemà, o introduir, amb caràcter obligatori, l’educació sexual als programes escolars. Cal anar cap a una desmedicalització de la població en general. Igualment s'han de promoure models (d’atenció, de formació i d’investigació) que superen el model biomèdic tradicional i tinguen en compte els aspectes psicosocials i la subjectivitat de les dones.
8. Creació d’un Pla de Salut Sexual que incloga polítiques de prevenció del VIH-sida i d’altres infeccions de transmissió sexual i polítiques encaminades a la no estigmatització de les persones que viuen amb VIH. Facilitació de l’accés a la prova ràpida del VIH, així com donar suport a la seua realització en entitats socials que treballen amb col•lectius específics.
9. Revisió i inclusió dels protocols ginecològics per a incloure la realitat sexual de les dones lesbianes, bisexuals i transsexuals.
10. Treballarem per a la sostenibilitat, eficiència i efectivitat del sistema sanitari a través, del bon govern, la transparència de la informació, les millores organitzatives i l’avaluació sistemàtica dels resultats de salut i econòmics.
11. Desplegarem mesures de millora de l’eficiència, racionalitzant la despesa farmacèutica, potenciant les formes d’hospitalització alternatives i amb una gestió més eficient de les llistes d’espera.
12. Garantirem l‘accés gratuït dels menors a totes les vacunes recomanades per l’Associació Espanyola de Pediatria.
13. Establir la gratuïtat dels medicaments i material ortoprotèsic per als menors amb qualsevol tipus de discapacitat.
14. Agilitzarem i farem transparent els processos de selecció del personal fix i temporal. Treballarem per racionalitzar les plantilles i donar estabilitat als equips de treball. Millorarem la formació continuada, orientant-la cap a les necessitats de salut de la població, les assistencials i també les de millora de la gestió del sistema sanitari.
15. Garantirem la continuïtat de tots els centres d’atenció a toxicomanies i politoxicomanies de la xarxa sanitària i hospitalària, i donarem suport al tercer sector implicat en el treball amb persones que pateixen toxicomanies, garantint el pagament immediat de les quanties endeutades i el pagament puntual en el successiu.
16. Posarem fi a les retallades en l’assistència sanitària urgent, revertirem la reducció dels servei d’ambulància i l’eliminació del SVB (Suport Vital Bàsic) i la reducció horària de l’atenció mèdica patida per diversos municipis.

BENESTAR SOCIAL

1. Promoure una progressiva homogeneïtzació de les polítiques socials al si de la Generalitat Valenciana i dels ajuntaments de la Comunitat, desenvolupant una nova Carta de Drets Fonamentals per a garantir l’educació, sanitat, habitatge, igualtat de gènere, justícia per a totes les persones en un espai comú en el qual es garantisquen tots els drets socials de les persones, sense excepció.
2. Legislar per a garantir la qualitat dels serveis social, a partir del reconeixement i l’estricte compliment dels principis dels serveis públics: universalitat, continuïtat, transparència, qualitat, eficàcia econòmica i social, participació i control públic.
3. Desenvolupar polítiques transversals en matèria d’immigració amb l’objectiu de garantir la interculturalitat, per una societat més justa i cohesionada.
4. Aprovar una línia pressupostària per a posar en marxa una Renda per a Joves de la Comunitat, encaminada a procurar-ne l’emancipació, que augmente les ajudes estatals; així com una política d’habitatges socials en règim de lloguer que faciliten l’emancipació.

INSERCIÓ SOCIOLABORAL

1. Reduccions fiscals i econòmiques per a aquelles empreses ordinàries que contracten serveis o consumisquen productes elaborats per Centres Especials d’Ocupació i Empreses d’Inserció.
2. Reservar una part del mercat públic a societats que promoguen l’ocupació de persones amb discapacitat i persones en risc d’exclusió social o que ja estiguen en aquesta situació.
3. Atorgar més puntuació en l’adjudicació de contractes públics a aquelles empreses que tinguen un alt percentatge de persones contractades provinents de col•lectius amb més dificultats d’accés a l’ocupació.
4. Potenciar plans de formació professional adaptats a les necessitats actuals del mercat per a persones de difícil ocupabilitat.
5. Impulsar projectes de prospecció i intermediació laboral de persones amb discapacitat i persones en risc d’exclusió social o que estiguen en aquesta situació amb la finalitat d’obtindre formació en el lloc o cobrir ofertes de treball amb empreses ordinàries. Aquestes accions les faran prospectors laborals qualificats.
6. Fomentar programes de suport integral dirigits a persones amb discapacitat i persones en risc d’exclusió social o que ja estiguen en aquesta situació mentre realitzen formació en el lloc o tinguen una relació laboral amb empreses normalitzades. Les persones que realitzen aquest suport seran preparadors laborals especialitzats.
7. Creació de noves empreses públiques d’ocupació protegida per a realitzar activitats que no són executades per l’Administració pública ni pel sector privat perquè no donen beneficis. El seu objecte serà millorar la qualitat de vida dels ciutadans i buscar nous jaciments d’ocupació.
8. Constitució de Consultories d’Inserció Sociolaboral públiques on s’informarà, orientarà i es donarà suport de forma gratuïta a qualsevol entitat, empresa o particular per elaborar projectes de rendibilitat econòmica basats en elaboració de productes o prestació de servicis sempre realitzats per les persones amb més dificultats d’incorporació al mercat ordinari de treball.
9. Oferir finançament públic a baixos tipus d’interés a projectes avalats per les consultories d’inserció sociolaboral públiques.
10. Assegurar que les empreses amb 50 treballadors/es o més compleixen la quota de reserva del 2 % per a persones amb discapacitat així com les mesures alternatives.

SERVEIS SOCIALS

1. Exigència de la derogació de la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local.
2. Nova llei valenciana de serveis socials que establisca línies d’actuació comuna interterritorials amb claredat en les funcions i competències corresponents, amb pressupost mínim estable i garantit. Un nou Pla d’Ordenació dels Serveis Socials Generals i Especialitzats que atenga la necessària comarcalització, municipalització i inclusió de la participació de la iniciativa social en la xarxa pública de serveis socials. Inclourem una nova Carta de Drets Socials, com a instrument de participació i acció que servisca per a impulsar els drets de tindre una informació ràpida i clara, un tracte personalitzat, qualitat en els serveis públics, l’elecció del professional, la supervisió conjunta i l’equilibri territorial. La Llei també tindrà en compte el foment del tercer sector social a fi de millorar aspectes de reconeixement, finançament i independència d’entitats sense ànim de lucre en matèria de benestar social, prioritzant i regulant els convenis mitjançant un concert temporalitzat anualment de forma estable.
3. Enfortiment i millora de l’estructura pública de la xarxa de serveis socials generals, millora de la seua estructura organitzativa, dels recursos humans materials i establiment d’un pla de finançament estable mitjançant l’increment del pla concertat de serveis socials que gestionen els ajuntaments que possibilite la projecció de programes i prestacions bàsiques socials adequades a les noves necessitats i demandes de la ciutadania.
4. Creació d’una infraestructura actualitzada com a xarxa de centres socials generals i especialitzats que possibilite reduir la ràtio de població atesa, estenga els seus serveis i canalitze les noves necessitats i demandes socials.
5. Creació de plans sectorials per col•lectius amb necessitats prioritàries entre els quals es destaquen: menors, majors, immigració, discapacitats psíquiques i físiques, violència de gènere. Així com dotació de noves infraestructures assistencials, terapèutiques i rehabilitadores junt amb programes especialitzats.
6. Creació d’un mapa social de recursos i d’un observatori social que analitze i oriente les accions polítiques en matèria de benestar social que es realitzen des de l’Administració.
7. Desenvolupament i compliment de la Renda Garantida de Ciutadania per a totes les persones que es troben en una situació de necessitat econòmica, mitjançant un finançament estable i suficient per a cobrir els programes, els professionals i les prestacions adients. Pagament immediat de les sol•licituds de Renda Garantida de Ciutadania, a més de reconeixement de la prestació i abonament de les quantitats des de la data de sol•licitud.
8. Abordar una modificació normativa que reconega la prestació com a dret subjectiu que no faça dependre el seu compliment a la disponibilitat pressupostària, i que en reconega la retroactivitat.
9. Ampliar el nombre de persones destinatàries de manera que tinguen dret a la percepció de la prestació aquelles persones que disposen com a recursos econòmics menys del 75 % de l’IPREM, incrementant en un 25% per cadascuna de les següents persones que formen part de la unitat familiar i calculant la prestació d’acord amb aquests percentatges.

SOBRE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT I/O SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

A dia de hui, es calcula que més de 450.000 persones al nostre territori pateixen algun tipus de diversitat funcional o discapacitat. De les quals més de 240.000 serien dependents, és a dir, necessiten de l’ajuda d’una altra persona per a poder desenvolupar les tasques més bàsiques. Les tres cinquenes parts són persones de més de 65 anys i a més, les dones representen el 65 % de les persones en situació de dependència.

Les retallades patides per la població en els últims anys que han minvat les prestacions que rebien les persones amb discapacitat, junt amb la gran destrucció de llocs de treball i pèrdua de capacitat adquisitiva de les persones, ha suposat un greu problema a aquest sector de població i les seues famílies, i obliga qualsevol govern que tinga sentit de la responsabilitat i un mínim de sensibilitat social a afrontar la situació amb propostes decidides i determinació política.

1. Crearem una nova figura del Defensor dels Drets dels Discapacitats, la qual serà elegida per la majoria de 2/3 dels diputats i diputades de Les Corts, dotada d’un gabinet jurídic propi i amb capacitat per a exigir el compliment de les lleis.
2. Regulació laboral de la figura de l’Assistent Personal a persones amb discapacitat o en situació de dependència, la contractació dels quals es faria a través de l’Oficina de Vida Independent i hauran de disposar de la formació necessària de caràcter continuat.
3. Dotarem les escoles i el professorat dels mitjans necessaris perquè l’educació inclusiva siga una realitat per a les persones amb diversitat funcional en la nostra comunitat, tot eliminant les barreres físiques.
4. Tota nova construcció pública i privada de participació pública comptarà amb una reserva preceptiva d’habitatges accessibles.
5. Impulsarem la promoció de recursos comunitaris que possibiliten la permanència en l’entorn dels usuaris i la seua participació social.
6. Pla de formació a treballadors d’ambulatoris, centres sanitaris i edificis oficials per a capacitar-los en el coneixement de la llengua de signes, així com posar a l’abast de l’usuari/a un sistema d’atenció a través de serveis de telefonia especials i de SMS i d’Internet accessible, eficaç i immediat.
7. La nova RTVV, les televisions locals o aquelles que reben diners públics per qualsevol mitjà, hauran de disposar de subtítols per a persones sordes perquè aquestes persones puguen entendre els programes que són penjats a la web després de ser emesos. Així com disposar d’un mínim de programes amb intèrpret de llengua de signes i subtítols per a programes tant en diferit com en directe (estenotípia). En el cas dels informatius, serà preceptiu almenys en un per dia, garantint així el dret de les persones sordes a estar informades.
8. Creació d’una borsa de pisos tutelats, garantint el seu accés a les persones amb diversitat funcional que els necessiten sense haver d’abandonar la seua zona de residència.
9. Recuperar/ impulsar les subvencions per a l’adaptació d’habitatges i entorns urbans per tal que les persones puguen viure amb la major autonomia possible.
10. Crear una xarxa de centres de rehabilitació complementària amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional, facilitar la recerca de rehabilitació de malalties cròniques, millorar la formació d’estudiants en practiques, la promoció i defensa dels seus drets, equiparació d’oportunitats de persones amb diversitat funcional i proporcionar la millor assistència medicohabilitadora.
11. Garantir la PLENA ACCESSIBILITAT:
    1. Eliminar de manera real i efectiva totes les barreres arquitectòniques i de comunicació, prestant especial atenció a les persones sordes facilitant l’accessibilitat independentment de la seua forma de comunicació, garantint l’accés a la cultura i als espectacles de tota mena a persones amb deficiències sensorials, personal de suport en edificis oficials per a persones amb mobilitat reduïda. Un Govern responsable ha de garantir la llibertat d’elecció de les persones sordes de poder expressar-se en la seua llengua, la llengua de signes, que serà objecte d’ensenyament, protecció i respecte. Per això, caldrà establir vies reals de participació i treball en comú amb les associacions que les representen per tal de propiciar estratègies efectives per aconseguir-ho.
    2. Transport públic dependent de la Generalitat: eliminar total i permanent les barreres arquitectòniques (activació de rampes, accés a estacions, etc.), utilització de noves tecnologies per a garantir l’accessibilitat a persones majors, amb deficiències sensorials i gratuïtat condicionada a la renda per als usuaris amb diversitat funcional.
12. Prioritzar el pagament de les subvencions per a la diversitat funcional i fer un repartiment més equitatiu de les subvencions a les associacions.
13. Reconéixer les necessitats afectives i sexuals de les persones amb diversitat funcional, treballant dos objectius: la visibilització per a la normalització i respecte social d’aquest dret, com una dimensió més de la salut i qualitat de vida, considerant les necessitats d’intimitat de qualsevol persona; i treballar per la millora de les persones des d’aspectes com: l’eradicació de qualsevol tipus de violència sexual, la discriminació lgtbfòbica, l’accés a l’educació sobre sexualitat, malalties de transmissió sexual i formació i sensibilització dels i les professionals que treballen amb aquest sector.
14. La nova llei de serveis socials valenciana reconeixerà l’accés universal de totes les persones amb diversitat funcional als serveis socials com a dret subjectiu i establirà com a mínim entre els drets continguts l’atenció precoç per a xiquets amb discapacitat o en risc de patir-la (prevenció, detecció precoç, diagnòstic, tractament i suport familiar).
15. Garantir la igualtat interterritorial mitjançant la col•laboració efectiva dels diferents nivells de l’Administració (estatal, autonòmica i municipal) i les diferents conselleries amb competències en el sector (Educació, Sanitat, Benestar Social, Ocupació i Hisenda).
16. Derogar la normativa autonòmica en sanitat, serveis socials i dependència que obstrueix i paralitza la implantació real i efectiva de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD); retalla prestacions econòmiques per a les persones cuidadores entorn familiar i els serveis; estableix el copagament dels serveis socials, injust per a les persones amb discapacitat, majors i en situació de dependència, així com el copagament farmacèutic, de productes farmacèutics, ortoprotètics i ajudes tècniques per a les persones amb diversitat funcional.
17. Promoure uns serveis socials de qualitat, mitjançant una regulació adequada de l’acreditació de centres, serveis i programes. Garantir unes condicions dignes de treball, de les treballadores i dels treballadors del sector, complint amb el pagament puntual segons estableix la legislació laboral i compliment del conveni col•lectiu de referència. Així mateix, els centres i les administracions públiques hauran de prestar especial atenció a la formació adequada de totes les persones professionals (formació, titulació, habilitació professional i certificació…).
18. Instar l’Administració autonòmica perquè assegure que les competències en matèria de serveis socials comunitaris i de proximitat es mantinguen en l’àmbit municipal, independentment de la dimensió de la població per a pal•liar els efectes de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local.
19. Establir els mecanismes que faciliten l’accés a una justícia diligent, efectiva i real, garant del respecte, la dignitat i l’autonomia de la voluntat de les persones amb discapacitat i en situació de dependència.
20. Impedir, impulsant la regulació normativa necessària, que els centres de majors o de persones amb diversitat funcional, etc., siguen visitats per càrrecs públics amb finalitats que no siguen la recerca del coneixement i millora de la qualitat de vida de les persones que els utilitzen.
21. L’aplicació efectiva de la Llei de dependència amb les següents mesures:
    1. Resoldre tots els expedients de les persones amb dependència i concedir-los els recursos corresponents de manera immediata des de la data de la sol•licitud.
    2. Agilitzar els tràmits de resolució.
    3. Aplicació retroactiva de la llei.
    4. Vehicular les ajudes a la dependència a través dels serveis socials municipals per a agilitzar i millorar la qualitat de la tramitació de l’expedient.
    5. Abonar immediatament el deute pendent amb les empreses de gestió de residències públiques titularitat de la Generalitat Valenciana, conegudes com a residències de gestió integral.
22. Pagar immediatament el deute que la Generalitat Valenciana té amb el Tercer Sector (discapacitats, salut mental) i amb els centres de gestió pública o consorciada.
23. Fer front immediatament al pagament de tots els deutes de la Generalitat amb les entitats que gestionen centres d’acollida i habitatges tutelats, amb el interessos que hagen hagut de pagar com a conseqüència dels endarreriments.

POBRESA, SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

La crisi econòmica ni pot ni ha de ser una excusa per a deixar de costat les iniciatives per a lluitar contra la pobresa en el nostre territori i en el món, més aviat al contrari. A dia de hui són moltes les persones que no tenen garantides les necessitats més bàsiques per viure dignament. És una qüestió de justícia que els partits polítics treballem per a l’eradicació de la pobresa i l’exclusió social que eixa situació comporta.

1. Aprovar d’urgència per posar en marxa de manera immediata el programa Tres Menjars Decents al Dia que garantisca a través dels serveis socials municipals, mitjançant una línia de finançament de la Generalitat als ajuntaments, menjadors municipals per als menors no escolaritzats o els menors escolaritzats en centres sense menjador, en què se servisca el desdejuni, dinar i sopar diaris que complisquen els criteris d’alimentació escolar bàsics establits i com a mínim continga:
   1. Desdejuni consistent en llet o suc amb galetes, entrepà o similar.
   2. Dinar consistent almenys en plat principal i ensalada.
   3. Sopar consistent almenys en plat principal, ensalada i postres (fruita o lacti).
2. Ens comprometem a crear immediatament una comissió permanent no legislativa per a treballar sobre les iniciatives i objectius concrets arreplegats en el Pacte Valencià contra la Pobresa, per tal d’elaborar un dictamen amb la col•laboració de la coordinadora valenciana d’ONGD i de Pobresa Zero. Basant-nos en els principis de transparència i rendició de comptes, plantegem un acord amb totes les forces polítiques per a elaborar un Pla de xoc, amb finançament suficient i garantit, que:
   1. Reduïsca almenys en un 25% el total de persones que actualment es troben en situació de risc de pobresa i exclusió (AROPE).
   2. Reduïsca la taxa de risc de pobresa i exclusió infantil almenys en un 50%.
   3. Augmente la taxa d’ocupació en un 10%.
   4. Reduïsca l’abandonament escolar, almenys el 25% de la població en edat escolar obligatòria.
3. Com a segon eix principal del Pacte contra la Pobresa, cal que es posen en funcionament polítiques de:
   1. Inversió en capital humà, amb sistemes de formació, requalificació i capacitació al llarg de la vida, per a millorar la ocupabilitat de les persones aturades.
   2. Innovació, donant suport a la creació d’ocupació mitjançant projectes innovadors i sostenibles de l’economia social i de les PIME per a aconseguir objectius socials.
   3. Incorporació, establint mecanismes perquè les persones que s’han vist greument afectades durant la crisi per la sobreexposició del crèdit hipotecari, puguen tindre una «segona oportunitat» i tornar a participar activament com a ciutadans i ciutadanes.
4. Impulsar la defensa de la Renda Garantida com a pas per a assolir l’objectiu de la Renda Bàsica Universal tenint en compte l’expressat en els punts 7 i 8 de l’apartat dedicat a Serveis Socials.
5. Mesures pal•liatives per a fer front a la pobresa energètica. Establiment de mecanismes de control perquè les empreses operadores de serveis públics essencials (electricitat, gas, aigua, telefonia) no apliquen tarifes que impedisquen l’accés a les famílies amb baixos ingressos. Aprovació d’un Pla de Xoc que incloga la impossibilitat de tallar el subministrament de llum i gas durant els mesos hivernals.
6. Garantirem que en les llars amb menors no hi haja falta de subministrament energètic, a més de subministrament d’aigua.
7. Prohibir la desfeta sistemàtica d’aliments en bon estat per part del comerç parant especial atenció a les grans superfícies i cadenes comercials.
8. Establir els mecanismes necessaris per tal que els aliments, encara aptes per al consum, sobrants dels mercats, supermercats i hipermercats, siguen distribuïts mitjançant convenis amb els ajuntaments o entitats públiques o privades sense ànim de lucre.
9. Garantir l’abastiment d’una xarxa de bancs d’aliments repartides pel territori valencià, on hi haurà almenys un en cada municipi major de 10.000 habitants, per tal de distribuir els aliments abans esmentats, així com a través d’ONGD o d’altres tipus d’entitats solidàries.
10. Atorgarem ajuts econòmics a la gent en situació o risc d’exclusió social per a fer front als pagaments i ajudes destinades a la rehabilitació i reconversió de l’habitatge amb els criteris d’eficiència energètica i mediambiental.
11. El Govern de la Generalitat es comprometrà en la defensa dels pobles sense estat o en situació de conflicte, com ara el Sàhara, Palestina i Síria.
12. Compromís assumeix les propostes de la Coordinadora Valenciana d'ONGD. En aquest sentit:
    1. Crearem immediatament una comissió permanent no legislativa per treballar sobre les iniciatives i objectius concrets recollits en el Pacte Valencià contra la Pobresa, per elaborar un dictamen amb la col·laboració de la coordinadora valenciana d'ONGD i de Pobresa Zero.
    2. Reconeixem i assumim les polítiques de cooperació internacional per al desenvolupament com una política social que té com a objectiu contribuir a assolir els Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni. Per això, aplicarem els principis de transparència i rendició de comptes així com de coherència temporal i coordinació entre polítiques i amb els actors involucrats en la cooperació per al desenvolupament, per millorar les capacitats tècniques i els mecanismes cooperació per al desenvolupament.
    3. Assignarem una dotació mínima per al 2016 del 0,15% dels pressupostos consolidats de la Generalitat Valenciana i incrementarem paulatinament aquesta dotació per aconseguir almenys el 0,7% en 2019. D'aquesta manera donarem compliment al que estableix la Llei Valenciana de Cooperació i al compromís que vam assumir en 2009 mitjançant la signatura del Pacte Valencià contra la pobresa.
    4. Reformarem el Consell Valencià de Cooperació per impulsar la participació real i efectiva de la societat civil i la pluralitat política en matèria de cooperació internacional al desenvolupament. En aquest sentit, incrementarem la proporció de representació dels actors de la societat civil i establirem la representació de tots els grups parlamentaris. El Consell Valencià de Cooperació en col·laboració amb les autoritats competents establirà les línies prioritàries al voltant de les quals s'articularà la planificació plurianual de la cooperació internacional per al desenvolupament. Així mateix, el Consell col·laborarà en el seguiment de la implementació d'aquesta política emetent dictàmens i recomanacions que seran públiques i hauran de ser tingudes en compte per les autoritats competents. Es desenvoluparà un reglament intern de funcionament del Consell que garanteixi l'eficàcia de la participació en el seu si i, en particular, del funcionament eficaç dels grups de treball. Així mateix, abordarem la reforma de l'Reforma del Comitè d'Ajuda Humanitària i d'Emergència (CAHE).
    5. Tal i com s'estableix en el Pacte contra la Pobresa, adoptarem les mesures de gestió pel que fa a la planificació, publicitat i estabilitat de criteris i recursos de la política de cooperació internacional per al desenvolupament. En aquest context realitzarem una memòria anual de la Cooperació Internacional per al Desenvolupament que serà publicada i sotmesa a avaluació per part del Consell Valencià de Cooperació i les Corts Valencianes. Així mateix, incrementarem la visibilitat de les activitats de cooperació al desenvolupament en les web institucionals i mitjans de comunicació públics.
    6. Impulsarem l'educació per al desenvolupament (EpD), com a eina fonamental per a impulsar la construcció d'una societat conscient i solidària. Per a això, ens comprometem a dedicar a EpD i sensibilització almenys el 10% del total de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament de la Generalitat Valenciana. Impulsarem accions educatives i de sensibilització sobre consum responsable i introduirem en el currículum educatiu, l'educació en drets humans, l'educació per al desenvolupament i l'educació per la pau de manera específica i transversal, amb l'objectiu de crear una ciutadania amb consciència crítica i compromesa amb la transformació de les relacions injustes.
    7. Promourem i establirem criteris de compra ètica, comerç just i consum responsable en la compra pública, especialment a les Corts Valencianes.
    8. Promourem la consolidació d'iniciatives de finances ètiques i economia social, amb l'objectiu de situar a les persones en el centre del model econòmic.
    9. Promourem la inclusió i el respecte dels drets humans dels col·lectius, persones i cultures diferents, especialment de les persones immigrants amb una especial situació de vulnerabilitat.
13. Pel que fa al voluntariat:
    1. Promourem que des de les diferents Administracions Públiques es reconega i es potencie la labor del voluntariat assegurant els recursos necessaris per al seu funcionament.
    2. Impulsarem polítiques que fomenten el voluntariat i la participació de la ciutadania en tots els àmbits.
    3. Establirem plans de formació específics al voluntariat en qualsevol de les seues vessants.
    4. Garantirem la sostenibilitat econòmica dels grups de voluntariat de manera que s’assegure el manteniment, la finalització i la continuïtat dels projectes.
    5. Promourem incentius fiscals tant per a les organitzacions que gestionen voluntariat com per a les persones que hi participen.

HABITATGE

Per a afavorir que tota persona tinga un habitatge digne, establirem l’obligatorietat dels registres municipals d’habitatges i de solars, i establirem un sistema de taxes que incentive la seua posada en el mercat, així com una política d’habitatge públic basada en l’aprofitament de l’enorme parc d’habitatges buits.

1. Impulsar el lloguer social, concentrant en aquesta modalitat les ajudes públiques d’accés a l’habitatge.
2. Oferir en modalitat de lloguer a preus accessibles tots els habitatges de l’IVVSA que actualment es troben en venda.
3. Revisar de forma general els preus dels habitatges en règim de lloguer de l’IVVSA per adaptar-los a la situació econòmica i social actual evitant que superen el 30 % de la renda de la unitat familiar.
4. Preveure mecanismes individuals d’exempció temporal del pagament del lloguer per als casos més extrems de beneficiaris d’habitatges de l’IVVSA. Canviar criteris d’ajuts al lloguer.
5. Realitzar un estudi sobre el preu de lloguer en els municipis valencians per tal de modificar els requisits per a l’accés a les Ajudes al Lloguer de l’Habitatge incrementant la quantitat de possibles beneficiaris.
6. Exigirem a l’Estat la modificació de les lleis processals per tal de prohibir els desnonaments quan puguen causar greus conseqüències d’exclusió social, i promourem mesures d’expropiació temporal de l’ús de l’habitatge subhastat a favor de les persones necessitades.
7. Iniciar totes les accions necessàries per tal que la borsa d’habitatges desocupats que estan en mans dels bancs després d’una execució hipotecària, es destinen a lloguer social.
8. Creació d’un parc públic d’habitatges per a destinar al lloguer social.
9. Compromís de pagament d’ajuts a l’habitatge que la Generalitat té pendents mitjançant un calendari de pagament creïble i transparent que responga sempre a l’ordre de prelació.
10. Aplicació general de les sentències dels tribunals sobre les resolucions VPNC-501, de reconeixement dels requisits per a accedir a ajudes a l’habitatge.
11. Realitzar una auditoria de la gestió realitzada per la Generalitat en les ajudes a l’habitatge per aclarir les possibles irregularitats i depurar les responsabilitats que es puguen derivar d’aquesta mala gestió.
12. Aplicació del tipus reduït de l’IVA a les rehabilitacions d’habitatges, especialment en barris antics degradats o de protecció oficial, així com a la compravenda d’habitatges de protecció oficial.
13. Promoure la rehabilitació i la millora de la sostenibilitat i l’eficiència energètica d’habitatges amb ajudes i desgravacions fiscals.
14. Impulsar programes de regeneració urbana dels barris per fomentar la cohesió social.
15. Establir polítiques de delimitació, protecció i estímul a la rehabilitació integral dels nuclis històrics dels municipis i de les seues vivendes garantint la preservació de la tipologia tradicional.
16. Establirem ajuts per al pagament de les hipoteques de les persones que es troben en risc de desnonament, coordinant-les amb el pla d’ocupació d’emergència, així com implementarem un servei de mediació per als afectats d’execucions hipotecàries amb les entitats bancàries per mitjà dels serveis socials municipals.

EDUCACIÓ

L’escola pública és i ha de ser l’element nuclear de la societat, i ha d’estar permanentment oberta. Ha de configurar-se com a una escola en què pares i mares, alumnat, professorat, associacions culturals i esportives, bandes de música, etc., hi participen activament i interaccionen els uns amb els altres.

L’escola pública ha d’estar a l’avantguarda en la lluita contra les desigualtats socials i de gènere. La seua tasca s’ha de centrar en corregir estereotips sexistes, proposar un currículum equilibrat que elimine les orientacions sexistes i desenvolupar totes les capacitats individuals amb independència del gènere; neutralitzar les diferències socials i situar a tots i totes en igualtat de condicions i en igualtat d’oportunitats. Haurà d’inspirar-se en el principi de laïcitat. Lluitarem per la derogació de la LOMQE.

Considerem com a eixos principals en el desenvolupament d’una nova política educativa els següents:

1. Extensió de l’ensenyament públic i gratuït a l’educació infantil de 0 a 3 anys i consideració com a etapa educativa.
2. Defensa i augment de recursos per a l’ensenyament públic valencià. Correcció de les desigualtats i foment dels ajuts dels serveis complementaris com beques de menjador, transport escolar , despeses de llibres de text i material didàctic.
3. Incrementarem les beques de menjador escolar mitjançant l’establiment de paràmetres que permeten accedir al 100 % de la beca a més persones i estudiar la possibilitat d’incloure el servei de menjador escolar com a una prestació més del sistema educatiu públic. Gratuïtat absoluta del servei de menjador escolar per a les famílies que tinguen una renda per càpita inferior a l’SMI.
4. Abonament immediat de les ajudes per a la adquisició dels llibres de text escolar. Negociarem amb les editorials preus socials dels llibres de text, a fi de garantir una limitació del cost econòmic què en conjunt no supere els 180 euros en primària i 220 euros en secundària per al conjunt de llibres per alumne, tant en centres públics com en centres concertats.
5. Impulsar la creació de biblioteques d’aula, en les què es garantisquen els préstecs dels llibres escolars per un curs escolar a l’alumnat. Garantir mecanismes de reutilització dels llibres de text.
6. Establir la distància per tal d’accedir al servei públic de transport escolar per camí transitable, i no en línia recta.
7. Garantir l’accés de tot l ‘alumnat a les activitats extraescolars.
8. Plans de xoc contra l’abandonament i l’absentisme escolar, per tal de compensar les desigualtats d’origen socioeconòmic i cultural i fomentar la diversitat educativa amb la incorporació de nous perfils professionals com ara educadors socials als centres educatius.
9. Democratització i cooperació de l’ensenyament i la participació de tots els agents socials. Fomentar els Consells de Participació Infantil i Adolescent.
10. Coeducació com a eix nuclear d’una escola inclusiva i igualitària en què tots els alumnes, independentment de les condicions personals, de gènere, d’origen social o de les capacitats dels alumnes, són atesos en igualtats de condicions. Corregir estereotipus sexistes, proposar un currículum equilibrat que elimine les orientacions sexistes i desenvolupar totes les capacitats individuals amb independència de les circumstàncies personals.
11. Promoció d’una escola que ensenye a pensar i potencie el pensament crític dels xiquets i xiquetes i adolescents davant els conflictes que afecten la convivència i els problemes socials.
12. Afavorir intervencions educatives que fomenten valors d’igualtat i de cooperació i no de competitivitat, a més d’actituds i comportaments ètics.
13. Dissenyar un protocol de mediació escolar per al personal docent i d’orientació psicopedagògica dels centres educatius per tal d’evitar la violència, l’insult o el bullying (assetjament) homofòbic, lesbofòbic, bifòbic i transfòbic.
14. Garantir que els centres educatius respecten el principi educatiu d’atendre a la diversitat sexual promovent una educació sexual que supere els continguts heterosexistes.
15. Adopció de mesures i accions de garantia d’igualtat de tracte i incorporació social per a les filles i fills de persones LGTB en guarderies, centres infantils, escoles i altres serveis públics.
16. Dissenyar un protocol d’atenció a menors i adolescents transsexuals i variants de gènere en centres escolars, que permeta a les xiquetes i xiquets trans viure de forma lliure la seua identitat.
17. Incloure en els currículums la transversalitat de la igualtat en l’ensenyament i l’educació afectivosexual. Igualment, dotar el professorat i les famílies de recursos suficients per tal que s’eliminen els comportaments masclistes, així com perquè puguen analitzar reflexivament i crítica el llenguatge, tot assumint altres alternatives per evitar-ne l’ús en desigualtat. Promoció de l’educació emocional, el respecte al medi ambient i als animals.
18. Educació que potencie el gust per aprendre i fomente l’autonomia personal, la llibertat, la responsabilitat, la competència i la felicitat.
19. Consideració dels concerts educatius com a subsidiaris de l’educació pública, de manera que no es faran nous concerts quan existisquen unitat públiques amb capacitat de matrícula i no es concertaran aquells centres que no ajusten el seu ideari i model educatiu als principis reconeguts en la Constitució Espanyola, Estatut d’Autonomia, Declaració Universal dels Drets de l’Home, Declaració Universal dels Drets dels Xiquets i texts concordants.
20. Supressió progressiva de la concertació de les unitats no obligatòries de l’educació, és a dir, el Batxillerat i la Formació Professional.
21. Planificació transparent i construcció que atenga les necessitats reals. Millorar el manteniment de les escoles públiques. Exigir la retirada total del fibrociment de les escoles del País Valencià.
22. Ser capdavanters en la revolució pedagògica, la formació i l’aplicació de noves metodologies en l’aula: aprenentatge cooperatiu, aprenentatge col•laboratiu, avaluació formadora, comunitats d’aprenentatge, TIC, etc.
23. Engegar un protocol de detecció precoç i intervenció en dislèxia i altres dificultats d’aprenentatge, per a oferir al més prompte possible als alumnes i a les alumnes amb aquestes dificultats, l’atenció i els recursos necessaris que asseguren el seu procés acadèmic i emocional.
24. Augment dels recursos materials i personals per als alumnes amb necessitats educatives especials.
25. Atorgar major importància als ensenyaments artístics com a aportació fonamental a la formació integral de l’alumnat, i afavorir la seua conciliació amb els estudis de règim general. Cal incorporar l’educació artística des de l’educació 0-3 anys fins a la universitat.
26. Promoure les escoles de música i dansa, les bandes i les societats musicals, perquè aporten un aprenentatge més flexible i obert, així com la possibilitat d’obtindre formació al llarg de la vida, socialització i connexió entre educació i cultura. Cal recuperar la dotació econòmica de les ajudes a bandes i escoles de música a les xifres de 2009. També haurem d’elaborar un pla estratègic amb la FSMCV per aprofundir en la seua diversitat musical i en l’exhibició i distribució dels seus concerts i espectacles.
27. Aprovació d’una llei de drets i deures de la formació continuada del professorat, per al desenvolupament d’una tasca docent de qualitat.
28. Estabilitat del professorat i millora de les seues condicions laborals.
29. Periodicitat de les oposicions i l’oferta de places d’acord amb la taxa de reposició legalment establida i a les necessitats reals del sistema educatiu.
30. Promourem l’aprenentatge-servei en l’actuació de les diverses institucions i les polítiques educatives dissenyades per aquestes.
31. Disminuirem al mínim legal possible la participació de l’administració educativa en el procés de selecció de directores i directors de centres docents. Inversament, augmentarem al màxim legal la participació de tots els sectors de la comunitat educativa en les comissions de selecció.
32. Increment de les hores de dedicació al càrrec de tots els membres d’un equip directiu.
33. Desvincularem l’exercici de la inspecció educativa de qualsevol ingerència partidista i, consegüentment, valorarem al màxim la importància de la funció inspectora com a garant del compliment de la legislació per part dels centres i com a assessoria dels equips directius.
34. Garantirem la independència i professionalitat del cos d’inspectors i inspectores d’educació en l’exercici de les seues funcions, amb instruccions clares i objectives, sense inherències extraprofessionals, fomentant la inspecció en particular en els centres privats concertats per a garantir que es compleixen els criteris respecte a no-discriminació, gratuïtat i atenció a la diversitat de l’alumnat que se’ls exigeix als centres públics.
35. Tendirem a donar màxima estabilitat al cos d’inspecció educativa, amb aplicació de criteris racionals de repartiment dels centres assignats a cadascun/a, i disminuint al màxim la necessitat de recórrer a personal accidental.
36. Desplegarem les previsions que dimanen del Dictamen de la Comissió Especial d’Estudi de les tècniques i les actuacions per a millorar el rendiment escolar i la possibilitats d’ocupació dels joves aprovat per unanimitat en el darrer plenari de la legislatura 2011-2015, com a punt de partida per aconseguir el Compromís per l’educació necessari per a crear una base estable en la política educativa del País Valencià.
37. Cal dotar de la major estabilitat possible al cos del professorat i als centres educatius. En aquest sentit, treballarem per un model de plantilles estable, adaptat a les realitats dels centres i que no depenga anualment de les habilitats negociadores dels equips directius.
38. Reducció de les taxes d’interinitat tant entre els docents com entre el personal d’administració, afavorint en els dos casos processos selectius i d’accés a la funció pública que permeten l’estabilitat del personal del servei públic acordat amb els agents socials i els representants dels treballadors i de les treballadores.
39. Garantirem un tracte igualitari dels treballadors i treballadores interines respecte a la resta d’empleats de la Conselleria d’educació.
40. Igualment no tolerarem més retards en el pagament retributiu dels empleats interins d’educació.
41. La formació del professorat és un dels pilars fonamentals de l’educació, indestriable de la millora qualitativa del sistema educatiu valencià. Per tal d’incidir de manera efectiva en aquesta millora, des de Compromís proposem una intervenció que atenga tres àmbits íntimament relacionats:
    1. La formació inicial del professorat
       1. Aquesta formació, impartida per les universitats, ha de respondre a les necessitats del sistema, però sobretot, s’ha d’adaptar a la realitat valenciana, de les comunitats educatives i de l’alumnat i ha de proporcionar a bastament totes les eines per fer dels docents uns professionals competents qualitativament.
    2. La formació permanent del professorat és un dret i un deure de tot el professorat, que, en el desenvolupament de la seua tasca docent, ha de poder accedir als coneixements, investigació i innovació relacionats amb la pràctica, i són una condició indispensable per a l’autonomia personal i el treball cooperatiu. Han de ser:
       1. Un model de formació públic i gratuït, i inserit en l’horari lectiu.
       2. Que responga a les necessitats del sistema educatiu i del nostre alumnat.
       3. S’ha de facilitar l’accés del professorat a titulacions que permeten la mobilitat entre les diferents ensenyances.
       4. Incentivar les convocatòries d’ajudes de formació per la realització d’activitats dins i fora de l’estat espanyol.
       5. Comarcalitzar la xarxa dels Centres de Professorat, dotar aquests de tots els recursos humans i tècnics per desenvolupar la seua tasca de manera eficient, i democratitzar la seua gestió.
       6. Incentivar la col•laboració dels Centres de Professorat amb institucions (universitats, etc.), les AMPA i les seues Federacions, els MRP, les ONG, sindicats, etc., que facen realitat l’obertura de la formació a tota la societat.
       7. Formació permanent sense externalitzar ni privatitzar aquest servei.
       8. Foment de la innovació pedagògica, i formació específica en atenció a la diversitat, TIC, llengües estrangeres, projectes europeus, etc.
       9. Desenvolupar una llei de drets i deures de la formació continuada en tant que pràctica i teoria per al desenvolupament de la tasca docent de qualitat.
    3. Formació i condicions laborals del professorat: La millora qualitativa del procés d’ensenyament/aprenentatge requereix d’un impuls decidit per part de l’administració educativa, per tal de:
       1. Millorar les condicions laborals del professorat.
       2. Facilitar, en la mesura del possible i de manera paulatina, que la formació es faça dins l’horari lectiu.
       3. Reconeixement de les tasques dels coordinadors de formació de cada centre.
       4. Desvincular la formació contínua del professorat dels increments salarials.
42. Desenvolupar la Llei per a la Formació de Persones Adultes en el mateix sentit participatiu que la va fer possible i amb la suficient dotació pressupostària, fins arribar a l’1% del PIB valencià, per fer realitat el model d’educació al llarg de la vida i la modernització que hi representa.
43. Realització d’un Pla Valencià Integral de Qualificació Educativa i Formativa al llarg de la vida de la població jove i adulta valenciana que millore la seua capacitat per afrontar amb èxit els reptes econòmics, laborals i socioculturals que la societat valenciana té plantejats.

UNIVERSITAT

1. El sistema universitari valencià s’ha de vehicular com a compromís de servei a la societat principalment. Les universitats valencianes són motors de generació de debat, de reflexió i d’esperit crític. Han de formar la societat del futur.
2. D’altra banda, les universitats les hem de concebre com a centres de transferència de coneixement, de capacitats, de competències i com a autèntics espais d’investigació d’alt nivell.
3. Un dels problemes amb què es troben les universitats valencianes és l’asfíxia financera per part del govern de la Generalitat. També l’abandó de molts estudiants del sistema universitari perquè no poden suportar les altes taxes i la falta de beques. Tot açò és un atac al propi sistema de servei públic. Cal replantejar també la necessitat i nul•la planificació de l’actual Administració quant a l’aparició i consolidació d’universitats privades i la cessió de terrenys públics. Per tot això:
   1. Cal reforçar el paper social i el potencial que té el sistema universitari públic valencià quant a motor de la societat, per tal de previndre i anticipar-se als problemes globals a què haurem de fer front.
   2. Cal replantejar d’una banda, la política de finançament del sistema universitari valencià i, de l’altra, cal liquidar el deute històric de la Generalitat amb les universitats.
4. S’ha de proposar un Model de Sistema Universitari Valencià Públic i de Qualitat de cara al futur que es base en el respecte a l’autonomia universitària i també amb el compromís i dret de la societat valenciana a la formació superior.
5. Cal oposar-se a la proposta Wert del 3+2 sense prèviament haver mantingut un debat profund sobre quina és la universitat que volem per al futur. Així mateix cal oposar-se i replantejar també la proposta del Ministerio de Educación “Propuestas para la reforma y mejora de la calidad del sistema universitario español”.
6. El sistema universitari valencià ha de basar-se principalment sobre paràmetres d’equitat. Als estudiants se’ls ha de garantir un tracte en igualtat de condicions siguen quines siguen les seues circumstàncies socioeconòmiques i on es desenvolupen i consoliden polítiques de beques que no deixen ningú fora del sistema universitari valencià.
7. Cal reforçar les condicions de treball del professorat i del personal tècnic que durant els últims anys s’han vist minorades. Convé un compromís ferm amb les figures del cos d’ajudants i ajudants doctors quant a la seua estabilitat, i la solució als problemes que genera la taxa de reposició.
8. Cal reforçar la figura dels becaris i de les becàries i implementar mecanismes que permeten aturar la fuita de talent científic tot oferint propostes concretes.
9. Les universitats han de consolidar el seu paper com a autèntics centres de recerca internacional. Cal fomentar convenis i aliances amb altres organismes que potencien el paper investigador i la posterior transferència del coneixement a la societat valenciana. Així mateix cal més inversió en els parcs científics perquè es generen més grups i empreses d’investigació.
10. Convé reforçar les polítiques europees de cara als membres de les comunitats universitàries com a oferta d’oportunitats i fortaleses. Cal reforçar programes com Erasmus+, Erasmus Mundus, Estratègia 2020, etc.
11. Calen més recursos per tal que els estudiants i els treballadors adquirisquen més i noves competències lingüístiques. El reforç del valencià, l’anglés i una segona llengua estrangera han de ser eines de treball de qualsevol universitat valenciana.
12. Cal repensar el paper de la Inspecció General d’Educació i especialitzar un servei perquè garantisca els drets i observe els deures dels sistema universitari valencià privat.

CULTURA

Hem de viatjar, totes i tots junts, cap a la Societat del Coneixement, un canvi de paradigma social, ecològic, econòmic i també cultural. Una transició que trenque amb la cultura com a sinònim de despesa, d’oci i entreteniment, basada únicament en la mercantilització economista del producte cultural i la construcció de grans contenidors culturals, i en canvi aposte perquè els conceptes cultura i cohesió siguen indestriables. La cultura és un sector estratègic per a una economia social al servei de la ciutadania i un jaciment d’ocupació de qualitat, amb valor afegit i sostenible. El canvi de paradigma ha de situar la ciutadania al centre de la cultura amb un paper actiu, i trencar amb la visió unidireccional d’espectador-consumidor.

1. Posarem immediatament en marxa un pla de xoc cultural que paralitze el desmantellament dels serveis públics i la precarització del sector cultural, i a més:
   1. Impulsarem mesures per a la democratització de la cultura, garantint l’accés universal a totes les persones amb independència de les seues circumstàncies socioeconòmiques, i que els permeta desenvolupar un paper actiu mitjançant els llenguatges artístics per a la socialització personal.
   2. A més, entenem que la nostra cultura ha de fer compatible la tradició amb la igualtat de gènere, considerant la dona com a subjecte de cultura i no com a objecte d’inspiració.
2. Crearem un mapa dels equipaments culturals, no només convencionals, i elaboració d’un programa per a redefinir-ne els usos adaptant-se a la realitat de cada municipi i barri, i les noves relacions col·lectives, sempre de manera descentralitzada. Promoció i difusió de l’Inventari Cultural Valencià.
3. Crearem el Consorci del Pla de Rehabilitació d’equipaments culturals, com a instrument d’ocupació del sector de la construcció, que permeta el reciclatge dels contenidors culturals per a dotar-los d’un ús social i col·lectiu. Accessibilitat total dels espais culturals als col·lectius amb diversitat funcional. Pla d’actuació d’urgència per a la recuperació dels béns culturals en procés de deteriorament i implantació d’usos socials o relacionats amb el turisme.
4. Redefinirem l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics (ISEA) en col·laboració amb les universitats públiques, els graus artístics de formació professional i conservatoris de música. Elaborarem un nou pla d’estudis artístics de totes les disciplines i que aposte perquè siguen transversals.
5. Elaborarem el Mapa de Lectura Pública, previst en la llei 4/2011, per a consolidar l’estructura bibliotecària autonòmica, i ampliar l’obligació de tenir un servei de biblioteca als municipis de 3.000 habitants. A més, servei itinerant de biblioteques per a les poblacions de menys població.
6. Farem que hi haja presència de publicacions de temàtica LGTB en les hemeroteques, videoteques i altres serveis públics en què es distribuïsca o es preste material de lectura.
7. Crearem una taula mixta entre Administració, universitats i sector de la cultura per a l’elaboració d’un Pla Estratègic de Cultura 2021.
8. Posarem en marxa un Pla de fidelització i creació de nous públics de les arts escèniques, tenint en compte la creació d’una xarxa d’associacions d’espectadors que participen activament en el disseny de les programacions públiques.
9. Implementarem l’Agenda21 de la Cultura i la Carta de Ciutats Educadores.
10. Aprovarem l’Estatut dels i les artistes i artesans.
11. Regularem la situació contractual dels i les artistes, la seguretat social i la fiscalitat directa i indirecta tenint en compte les particularitats del treball artístic i de la carrera professional intermitent dels treballadors i de les treballadores.
12. Elaborarem la Llei valenciana de la música que tinga en compte totes les músiques i que hi incorpore un estatut del músic per a dignificar, regularitzar i normalitzar la situació laboral dels i les autores i intèrprets.
13. Reformarem l’actual Llei de Mecenatge perquè realment ajude a la consolidació de la cinematografia, les arts audiovisuals i les arts multimèdia, la música i les arts escèniques, les arts visuals, el llibre i la lectura, la investigació, documentació, conservació, restauració, recuperació, difusió i promoció del patrimoni cultural valencià incloent-hi el patrimoni arbori. I que col·labore a prestigiar i impulsar tots els àmbits de la cultura de les valencianes i els valencians. Contemplarà nous mecanismes de patrocini i mecenatge com el crowfunding.
14. Redefinirem el Centre Coreogràfic, potenciarem les polítiques culturals de defensa i promoció de la dansa, les línies d’ajuts i coproduccions a les companyies valencianes i els workshops formatius.
15. Crearem el Teatre Nacional Valencià amb produccions públiques, no comercials, en la nostra llengua i es distribuirà pel nou Circuit Valencià. A més, haurà de dotar-se d’un pla de fidelització de públics i d’educació en valors.
16. Instaurarem l’Espai de Creació d’Arts de Carrer que aposte per la producció pública en nous llenguatges, artistes emergents i obres de caràcter multidisciplinari a l’espai públic.
17. Redefinirem l’Institut Valencià de la Música (CulturArts-Música) per a potenciar i divulgar la diversitat musical del País Valencià. La creació d’un Museu de la Música. L’IVM ha d’incorporar els departaments de música tradicional valenciana i música urbana.
18. Crearem l’Escola de Cinema Valencià que aposte per l’audiovisual en la nostra llengua, dins del que hui és CulturArts-IVAC, i que potencie, especialment, els nous creadors i les noves creadores.
19. Crearem el Museu d’Art Ibèric a Elx, i recuperarem la Dama d’Elx per a la ciutat.
20. Crearem un clúster d’indústries culturals i disseny per a potenciar la seua internacionalització.
21. Crearem l’Escola Superior de Pirotècnia, amb l’homologació dels títols europeus i potenciarem la formació professional.
22. Instaurarem l’ensenyament reglat de circ, amb el suport de les associacions formatives ja existents.
23. Crearem un programa de masoveria artística que permeta la creació i la producció pública, i la seua posterior mostra. També, tallers d’arts públics, on els artistes que fan ús de espais públics per a les seues creacions col·laboren amb persones aficionades com a tutors.
24. Crearem un sistema de beques per a estades i residències artístiques a l’exterior relacionades especialment amb els nous llenguatges i disciplines artístiques.
25. Crearem i coordinarem una Xarxa Pública Supramunicipal d’Escoles Municipals d’Arts; de teatre, dansa, arts de carrer, música, arts plàstiques i audiovisual, fotografia i artesania.
26. Crearem la Xarxa de Museus Valencians de titularitat pública (siga estatal, autonòmica, provincial o municipal) per a coordinar i aprofitar millor els mitjans existents. Crearem el Departament d’Educació Artística al Consorci de Museus de la Generalitat, format per educadors artístics, que ajuden a transformar els magatzems d’art en centres vius i didàctics.
27. Farem un Pla de Foment del Llibre i de la Lectura, que promourà la difusió dels autors i les autores de la nostra terra i que tindrà especial sensibilitat cap als qui empren el valencià. Ampliació de l’oferta bibliogràfica de la Generalitat destinada al préstec de llibres electrònics en valencià (programa e-biblio).
28. Garantirem els continguts culturalment diversos i multilingües a les nostres biblioteques, com defensa la International Federation of Library Associations.
29. Inclourem l’estudi acadèmic dels instruments de plectre, i la resta d’instruments tradicionals, com a mínim, als tres conservatoris principals del País Valencià.
30. Crearem el Circuit de Música en Valencià al llarg del País Valencià en col·laboració amb entitats culturals, associacions, sales i ajuntaments per a assegurar una programació musical estable i plural amb dotació econòmica pròpia.
31. Crearem un Institut de Cultura Popular i Tradicional que integre en la seua presa de decisions l’associacionisme, que preste serveis formatius i aposte per la recuperació i la recerca de la memòria i cultura pròpia.
32. Defendrem la mancomunitat comarcal dels arxius municipals dins del Sistema d’Arxius Valencians. A més, cal posar en marxa un programa d’organització i catalogació dels arxius municipals, mitjançant el sistema SAVEX (als ajuntaments que disposen de personal arxiver) i la potenciació com a marc de referència de l’Arxiu Històric.
33. Revisió i desenvolupament de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià de la mà d’una comissió d’especialistes i funcionariat. Cal delimitar millor l’obligatorietat de l’obertura pública de béns protegits de titularitat privada, i les responsabilitats subsidiàries de l’Administració. Desenvoluparem el pla de delimitació, protecció i rehabilitació dels nuclis històrics dels municipis.
34. Creació d’un fons d’art contemporani de caràcter públic-privat, que done suport a la creació dels nostres artistes i de les galeries valencianes.
35. Recuperació de la Gala de la Cultura, de caràcter itinerant, per a distingir anualment destacats artistes i companyies de les diferents disciplines artístiques.
36. Creació de la Xarxa de Festivals, Mostres i Cicles del País Valencià, amb línies de coproducció i col·laboració entre els festivals, que aposte per la seua internacionalització com una oportunitat d’exportació de la nostra cultura i creació de llocs de treball dignes.
37. Pla Estratègic de Turisme Cultural per donar a conéixer el nostre país amb el valor afegit de la cultura, del patrimoni i del territori, i que done especial rellevància als festivals culturals i a les festes populars més significatives. Creació de rutes turístiques supramunicipals que divulguen el patrimoni cultural, etnològic i natural, i que integren els museus.
38. Internacionalització de la nostra producció cultural, tant pel que fa a exportar projectes culturals a altres països, l’assistència tècnica en programes d’ajuts europeus i aliança d’intercanvis a les companyies i entitats locals.
39. Elaboració del codi de bones pràctiques, d’obligat compliment per a poder ser contractat per l’Administració, que dignifique la tasca dels treballadors i treballadores del sector cultural.
40. L’ordre d’ajudes de la Generalitat haurà de consensuar-se amb el sector cultural que formarà part dels organismes que les avaluen. A més, el Circuit Valencià haurà entre els objectius de les ajudes una mínima distribució pel Circuit.
41. Les direccions artístiques autònomes dels diferents organismes de la Generalitat es cobriran per concurs públic seguint el criteri de bones pràctiques en la gestió, avalat per un projecte-programa avaluable amb un període de dos a cinc anys de duració.
42. L’Administració apostarà per l’ús i potenciació del programari lliure i el domini públic.
43. Cal fer la transició de les subvencions públiques a fons perdut a contractes-programa en què s’avalue la rendibilitat social i educativa dels projectes, i eliminar les ajudes no reglades o que s’hagen fet sense concurrència pública. A més, prioritzarem projectes innovadors que promoguen la seua autogestió.
44. Cal recuperar el carrer i els espais públics per a la cultura, i donar seguretat i cobertura als artistes urbans completament desprotegits actualment. A més, potenciarem l’ús d’instal·lacions artístiques als espais públics.
45. Reclamarem la devolució dels documents valencians a l’Arxiu de Salamanca i de tots els documents i obres d’art valencianes espoliades.
46. Promourem les mesures adients, des del laïcisme, per a definir les responsabilitats públiques en la defensa, protecció i difusió del patrimoni, material i immaterial, de l’art religiós valencià.
47. Desenvolupament de polítiques públiques per a garantir la presència de la nostra cultura i llengua als mitjans de comunicació públics, i també privats, incrementen els marcs de cooperació i visibilitat.
48. Aplicació i desenvolupament de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià que delimite amb major claredat les responsabilitats subsidiàries de l’Administració nacional i local així com els drets i les obligacions dels propietaris, que simplifique els tràmits, que garantisca el suport tècnic i econòmic per a l’elaboració dels catàlegs de béns i espais protegits, la conservació del patrimoni cultural i la seua difusió a través d’un veritable sistema valencià de museus.
49. Pla de protecció i investigació dels jaciments arqueològics i paleontològics en coordinació amb les universitats valencianes i els museus arqueològics.
50. Impulsarem la Xarxa de Biblioteques al País Valencià per a millorar-les pel que fa a les noves tecnologies, l’assumpció d’un paper identitari, la difusió de les autores i autors valencians i al suport tècnic i econòmic.
51. Revisarem i posarem en pràctica la Llei d'Arxius de la Generalitat sobretot en relació amb l'existència de serveis d'arxius en les conselleries de la Generalitat i els ajuntaments de més de 10.000 habitants. I potenciarem l’Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana, fent accessibles dins dels paràmetres legals, els documents de més de 50 anys.
52. Defendrem la reducció de l’IVA cultural del 21 al 4 %.
53. Crearem una Xarxa de Parcs Culturals, especialment a les comarques de l’interior. Fomentarem sinergies entre art i paisatge, cultura i natura, tradició i turisme al marc dels parcs naturals i espais protegits ja existents al nostre territori, amb figures com l’ecomuseu o els centres d’interpretació medi ambientals.
54. Complirem els acords adoptats amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) consistents en:
    1. Assignació d’una seu, amb l’aprofitament d’alguna de les infraestructures existents que estan en desús.
    2. Finançament per a la creació d’una plataforma tecnològica.
    3. Una correcta gestió dels pagaments a les societats musicals i escoles de música.
    4. Una correcta calendarització en la publicació de les convocatòries i resolucions per tal de facilitar l’accés a les ajudes.

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

La societat valenciana necessita un nou marc normatiu actualitzat que s’adapte al temps actual i que supere la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Cal establir les bases d’una nova política lingüística que vaja més enllà de l’àmbit educatiu i reforce els espais públics, professionals i personals.

1. 1. S’ha de crear una estructura o xarxa que coordine iniciatives i implique, d’una banda, l’Administració valenciana i les entitats locals i comarcals, i de l’altra, institucions i organismes amb competència i interés en l’ús social del valencià.
2. El sistema educatiu ha de garantir el coneixement i la capacitat d’expressar-se en valencià, és per això que convé superar els actuals models d’educació bilingüe i establir un únic model d’immersió lingüística on s’incorporen dues llengües estrangeres més.
3. S’han de promoure accions per aconseguir una autèntica igualtat lingüística.
4. S’han d’establir convenis i aliances amb altres administracions i institucions que promoguen l’ús social del valencià.
5. La política lingüística ha de ser un eix transversal a totes les accions de govern, per tal que el valencià siga llengua de treball en l’Administració i servei a la ciutadania.
6. S’han d’impulsar iniciatives i campanyes perquè els valencians i valencianes perceben que viure i fer en valencià és garantia de futur, d’igualtat, d’èxit, de compromís amb la societat i de compromís amb les generacions que vindran.
7. S’han d’implementar accions que corregisquen els dèficits lingüístics que té la societat quant a segones llengües: creació de noves estructures, reforç de les escoles oficials d’idiomes, potenciació d’espais de promoció intercultural i reforç dels programes d’intercanvi.

COMUNICACIÓ

1. L’objectiu més urgent de les polítiques de comunicació ha de ser el reforçament de l’espai públic. Garantir l’accés públic i gratuït a Internet per al conjunt de la ciutadania, i també impulsar l’alfabetització informàtica per tal de reduir l’escletxa de desigualtat en l’accés i l’ús dels recursos informàtics.
2. Defenem la creació d’una nova RTVV amb un acord parlamentari i cívic que garantisca que no serà una televisió partidista ni governamental. Així mateix, s’hauran de respectar els drets dels treballadors i de les treballadores acomiadats/des. Promourem una Llei de RTVV amb una detallada definició dels seus continguts de servei públic, un finançament concretat en un Contracte-programa entre la Generalitat i RTVV i la prohibició explícita d’endeutament de RTVV.
3. La persona que exercisca la Direcció General –un/a professional independent de reconeguda experiència i prestigi– hauria de ser elegit/da per majoria de dos terços de les Corts per un període de sis anys, fent una tria en concurs públic de mèrits.
4. El Consell d’Administració també serà escollit per majoria de dos terços i un període de sis anys, tot seguint per a la seua tria els criteris de professionalitat, qualificació, experiència, independència i coneixement del sector audiovisual.
5. La nova RTVV ha de concebre’s com la punta de llança i el suport del sector audiovisual privat, de la innovació tecnològica i de l’economia creativa pel seu impacte cultural i econòmic en la societat moderna.
6. També ha de ser la principal impulsora de la xarxa pública de comunicació en l’àmbit local i comarcal, tot afavorint la cooperació amb les ràdios i televisions d’aquest espai.
7. La nova RTVV ha de projectar la identitat cultural d’una manera crítica i renovadora. S’ha de replantejar l’adquisició de determinats continguts com ara els grans esdeveniments esportius o la compra de sèries i pel•lícules de les majors americanes.
8. Les prestacions tecnològiques en cap cas haurien de relegar la funció periodística. En l’àmbit intern de l’àrea dels productes informatius és just reivindicar un comité de redacció que mantinga el control de qualitat, la proporcionalitat i els equilibris, entre altres factors que afecten a l’ètica o a la competitivitat professional exigida. Així mateix, hauria de tindre capacitat per a denunciar, arribat el cas, tota classe de pressions, coaccions o qualsevol classe de condicionant alié que poguera desvirtuar o alterar els objectius establits.
9. Els continguts del servei públic bàsicament consisteixen en una oferta –estètica i ètica– de qualitat en qualsevol dels gèneres i per al conjunt de la ciutadania.
10. L’arxiu audiovisual de l’extinta RTVV ha de ser preservat amb urgència, mitjançant una gestió pública que en garantisca per igual tant la conservació com l’ús i aprofitament.
11. Cal reordenar el mapa de les ràdios locals i les televisions digitals terrestres, TDT, perquè complisquen de manera efectiva allò que ja regula la normativa vigent quant a producció pròpia, ús del valencià i difusió d’obres europees.
12. Les Corts Valencianes han de crear el Consell de l’Audiovisual Valencià, una autoritat independent respecte dels poders legislatius i executiu, amb una representació plural dels sectors i agents, productors i/o receptors d’aquests mitjans. Amb competències reguladores i sancionadores sobre tota classe d’operadors i concessionaris, de titularitat i/o gestió pública o privada, sobre els continguts del sector, inclosos els formats i les vies de transmissió.
13. Cal obrir espais que combinen experimentació i accés social. És ací on s’albira un camp inexplorat de col•laboració entre els mitjans públics i tots els segments creatius del País Valencià, des de la connexió amb escoles i universitats, suport a indústries culturals –editorial, música, llibres, arts...– i concreció en productes amb la qualitat que pertoca per a la seua emissió.
14. Per tal de garantir un tractament plural, democràtic i de qualitat informativa, la Generalitat, en col•laboració amb les associacions professionals, universitats, entitats culturals i ciutadanes, promourà la creació d’un Consell Cívic de la Informació que serà integrat per persones reconegudes per la seua trajectòria professional i tarannà democràtic, i que vetlarà, a través d’informes i suggeriments d’autoritat, per l’acompliment de les normes ètiques i deontològiques que els mitjans d’informació i comunicació establits i de recepció al País Valencià han d’observar.

ACTIVITAT FISICA I ESPORT

És fonamental que la promoció de l’activitat física forme part dels eixos bàsics perquè la societat assolisca nivells òptims en valors associats amb la convivència, la integració de totes les persones, l’assoliment d’hàbits saludables, el manteniment de la nostra cultura i el respecte al medi ambient.

1. Ha de ser una prioritat l’eradicació de qualsevol tipus d’apologia de la violència, de discriminació i d’actituds abusives i degradants.
2. Dissenyar i implantar un programa d’igualtat, que tinga com a objectiu bàsic l’eliminació de les situacions de discriminació que pateixen les dones en l’àmbit esportiu. Fer visible la presència de les dones en l’àmbit de l’esport, on estan minoritàriament representades i promoure la coeducació, el llenguatge no sexista i la publicitat no sexista.
3. El model esportiu que hem de promoure ha d’avançar cap a la superació de l’actual, basat en l’alta competició, grans esdeveniments o el rendiment esportiu, i s’ha de convertir en una part fonamental clau del procés educatiu i vital de totes les persones.
4. Es promourà i es garantirà el dret a l’activitat física en les persones d’edat avançada, en les persones amb diversitat funcional, a les persones que tinguen dificultats econòmiques o de qualsevol altre tipus o als col•lectius de persones més vulnerables, per tal de garantir l’assoliment del desenvolupament integral de la seua personalitat, així com la millora del seu benestar amb programes d’educació específics.
5. El model de foment i pràctica de l’educació física ha de tindre continuïtat per a tota l’etapa de l’educació obligatòria i també fins els 18 anys, tot i que es distingirà les especificitats en diferents franges d’edat: 3-6 anys, 6-14 anys i 14-18 anys.
6. Cal impulsar polítiques fiscals progressives i equitatives a l’àmbit esportiu que faciliten i garantisquen la continuïtat dels clubs esportius i altres associacions.
7. Des del govern Valencià, es generaran polítiques per a impulsar instal•lacions sostenibles i energèticament eficients, així com pràctiques esportives respectuoses amb el medi ambient, implicant també les associacions dels diferents barris i ciutats.
8. L’esport s’ha d’entendre a tots els nivells, d’alt nivell i a l’esport professional, però sobretot a l’esport base, participatiu i que promoga valors de respecte a totes les persones, a la seua diversitat, als animals i al medi ambient. Aquests valors hauran d’estar presents en tots els nivells, però sobretot i especialment en els que tenen a veure amb l’educació física dels xiquets i les xiquetes en edat preescolar i escolar.
9. El suport a l’esport de base es practicarà en totes les seues modalitats, potenciant la pràctica esportiva diversificada sense cap prioritat a un únic esport.
10. Dins de les activitats físiques, es fomentaran pràctiques com els jocs infantils o els tradicionals o pràctiques com senderisme, activitats de risc en la natura o els balls i les danses que formen part de la cultura i necessitats de recreació i relació de la gent.
11. Es promourà i es garantirà el dret a l’activitat física a les persones d’edat avançada, a les persones discapacitades, a les que tinguen dificultats econòmiques o de qualsevol altre tipus o als col•lectius més vulnerables.
12. Regulació de l’activitat dels professionals de l’esport, per a protegir la salut dels usuaris d’activitats esportives i evitar l’intrusisme.
13. Constituir un departament específic de l’Activitat física i l’esport amb l’objectiu de:
    1. Desenvolupar les nostres competències esportives i elaborar polítiques de l’esport transversals en tots els àmbits.
    2. Coordinar-se amb les entitats locals.
    3. Garantir la investigació científica dels organismes públics i privats en tots els temes que es refereixen a l’esport, amb la col•laboració de les institucions i agents que tenen responsabilitats en aquest tema.
    4. Promoure l’esport de competició i planificar-lo en col•laboració amb les corresponents federacions esportives.
    5. Promoure i difondre l’esport valencià més enllà del marc autonòmic impulsant la participació de les seleccions valencianes.
    6. Fomentar i donar suport a les escoles esportives, de manera que difonguen el coneixement i la pràctica de l’esport formant adequadament les persones que el practiquen atenent tant les seues característiques físiques com la seua edat.
    7. Garantir i millorar la formació adequada del personal tècnic professional necessari facilitant la seua formació continua en totes les modalitats i nivells esportius.
    8. Reglamentar professionalment la figura del professional de l’Educació Física d’acord amb la legislació creada.
    9. Fomentar i impulsar les seleccions autonòmiques valencianes amb la finalitat de participar en esdeveniments esportius de caràcter supraautonòmic.
    10. Protegir i fomentar els esports tradicionals que formen part de la nostra cultura, com ho són les distintes modalitats de pilota valenciana, i tant en el vessant professional com en el d’aficionat. Fomentarem la internacionalització de la pilota i enfortirem els vincles amb els països on també es juga. Igualment, redactarem un pla d’infraestructures de la pilota i un pla de formació a les escoles. Existirà una assignatura de pilota valenciana en els estudis relacionats amb l’activitat física i l’esport, com ara Magisteri i Ciències de l’Esport. La pilota valenciana comptarà amb un tractament especial en la programació de la nova RTVV, així com tot el suport que des de les institucions es puga donar per a garantir que se situa en el lloc que es mereix i realitzar així una vertadera transformació que faça de la pilota valenciana un esport modern, vertebrador i referència del nostre País.
    11. Potenciar la connexió entre l’EF/escola i la cultura física de l’entorn, mitjançant programes comarcals d’esport escolar i extraescolar.
    12. Coordinar i fomentar l’esport en les comunitats universitàries valencianes.
    13. Coordinar els programes d’activitat física i esport per als diferents col•lectius vulnerables de la societat valenciana, en col•laboració amb les institucions i agents socials adients.
    14. Coordinar i orientar els centres de salut per a derivar pacients amb problemes de salut per desenvolupar activitats físiques i esportives adients per a la seua millora en el seu entorn més pròxim.
    15. Coordinar i impulsar campanyes de promoció i divulgació de l’activitat física i l’esport saludable per a tot tipus de població.
    16. Vetlar per la qualitat del servei social de l’activitat física i l’esport a tots els nivells de pràctica, contextos i poblacions, contribuint especialment a la millora professional.
    17. Estudiar la situació de les instal•lacions esportives al País i planificar la seua creació i distribució pel territori per a facilitar el seu ús racional amb la col•laboració de les institucions i agents municipals, comarcals i autonòmics amb responsabilitats o que hi tinguen implicació.

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Treballem per garantir una Administració pública més eficient, més tècnica, més senzilla i accessible, al servei de la gent, que garantisca l’eficàcia de les polítiques públiques donant compliment als principis constitucionals d’accés a la funció pública i control de la gestió dels afers públics. Els eixos de la nostra proposta són:

1. Municipalització que, a més, pretén incentivar la gestió comuna d’àmbit comarcal. Volem una administració descentralitzada, eficient, responsable, participativa i respectuosa de la subsidiarietat.
2. Avanç en l’autogovern, gestionant el repartiment competencial des d’una perspectiva valenciana amb vocació d’assumir les competències de proximitat que no té sentit que encara exercisca l’Estat.
3. Passar del paradigma d’organització burocràtica vertical de la Generalitat a un altre horitzontal, amb més independència funcional, més recurs a la cooperació interadministrativa i reducció dels òrgans centrals de la burocràcia valenciana.
4. Canvi del paradigma centralista geogràfic, amb una dispersió efectiva de tota una sèrie d’institucions autonòmiques, que haurien de tindre una implantació per tot el territori.
5. Estabilitat, reconeixement professional i neutralitat partidista del funcionariat.
6. Desenvolupament de processos d’estabilitat del personal interí de llarga durada. Garantirem un tracte igualitari dels treballadors i treballadores interins respecte a la resta d’empleats, i no tolerarem més retards en el pagament retributiu dels empleats interins d’educació. Ens comprometem a configurar unes borses de treball que tindran en compte les situacions anteriors de les treballadores i treballadors interins, especialment en el sector docent.
7. L’Institut Valencià d’Administració Pública ha d’actuar com a escola unificada per a la formació del personal al servei de la Generalitat, per tal d’utilitzar els mitjans disponibles de forma coordinada i eficient, atorgant a cada persona la possibilitat de gaudir d’un recorregut formatiu.
8. Reconeixement retributiu de la carrera professional, digne i igualitari.
9. Ordre immediata perquè les assistències tècniques que estiguen treballant a les dependències d’alguna conselleria cessen en la seua activitat, i auditoria de cadascuna per avaluar la seua utilitat i/o legalitat.
10. Canvis normatius urgents per a impedir la consolidació de grau dels nomenaments efectuats mitjançant procediment de lliure designació, quan es tracte de llocs de treball que hagen de passar a ser seleccionats mitjançant concursos.
11. Immediata publicitat de les despeses al portal de la Generalitat i canvis normatius per a impedir el descontrol produït durant el govern del Partit Popular.

SEGURETAT

1. En Compromís volem desenvolupar el nostre Estatut d’Autonomia per a promulgar una Llei de Creació del Cos de Policia Autònoma Valenciana amb funcions de protecció de les persones i dels seus béns així com del manteniment de la seguretat pública, que ha de dependre de la Generalitat Valenciana i que ha de treballar amb perfecta coordinació amb la resta de cossos de seguretat públics de l’Estat i d’Europa.
2. Les instal•lacions dels cossos de seguretat han de ser espais on les treballadores i treballadors puguen desenvolupar les seues tasques de manera eficient i on la ciutadania senta proximitat i resposta a les seues inquietuds.
3. Promourem l’accés de la dona als cossos de policia local i autonòmica amb campanyes de conscienciació positives i eliminant qualsevol obstacle.
4. Apostem per desenvolupar la carrera acadèmica de seguretat.
5. Pel que fa a la Policia Local, compartim el concepte de Seguretat Local Integral, entenent la seguretat de les persones en la seua totalitat i no dividida en departaments. Apostem per la policia de mediació i proximitat.
6. Modificarem la Llei de policies locals que ara permet una reserva de places per a l’accés a militars de tropa i marineria, per tal de deixar sense efecte el canvi introduït al seu article 33 per l’actual Govern.
7. Garantirem l’aplicació dels criteris marcats en la pràctica totalitat de la Unió Europea per avançar l’edat de jubilació en els cossos especials.
8. S’establiran mecanismes per a garantir que el cos de policial local siga la corretja de transmissió amb la resta de departaments municipals pel que fa a delictes urbanístics, mediambientals, de violència de gènere, contra la infància o contra els sectors més desprotegits.
9. Formació als agents de la policia autonòmica i policies locals en prevenció de la LGTBfòbia, posant l’accent principalment en la seua formació jurídica en la garantia de la igualtat de tracte i la no discriminació per raons d’índole personal com és l’orientació sexual i la identitat de gènere.
10. Promourem la creació d’un protocol d’actuació policial contra la LGTBfòbia, així com un protocol específic de la policia autonòmica.
11. Fomentarem, mitjançant campanyes de sensibilització, que les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals que patisquen assetjament, agressions verbals o físiques, o discriminació per ser LGTB, així com aquelles persones que presencien fets d’aquesta índole, ho denuncien davant la policia.
12. Els cossos policials hauran de sistematitzar la recollida de dades estadístiques davant delictes d’odi contra la població LGTB.
13. Promourem la creació descentralitzada de les Escoles de Policia Local, amb gestió sempre pública.
14. Aplicarem la Llei de prevenció de riscos laborals als cossos de policia local.