Tots els candidats i candidates

Candidats i candidates

Mónica Oltra

Follow @monicaoltra
Mónica Oltra

Mónica Oltra

Candidata a la Presidència

Facebook +32.000

Twitter +90.000


Més vídeos

Hola,

Em diuen Mónica Oltra Jarque i vaig nàixer l'any 1969 a Neuss, Alemanya, filla de pares emigrants. Als 15 anys, amb la meua família ja de tornada a València, vaig començar la meua trajectòria política en l'esquerra. Després d'estudiar dret, vaig iniciar l'exercici de l'advocacia que actualment compagine amb la meua tasca de diputada.

Ma mare, Angelita, filla d’emigrants de Santa Cruz de Moya que van eixir en la postguerra de la terra natal fugint de la misèria a la “pròspera” València, més en particular en Paterna on als 8 anys es va posar a treballar igual que els seus germans. Sí, el treball dels xiquets i xiquetes era normal en l’Espanya franquista. Mon pare, Juan, primogènit en una família humil, va abandonar l’escola als 11 anys per contribuir a la supervivència de la seua família.

Els dos es conegueren a l’empresa Saludes i van haver d’emigrar a l’estranger per trobar una llibertat que el seu país li negava. En aquells temps de dictadura política, civil i intel·lectual els meus pares van marxar a la República Federal d’Alemanya i allí vaig nàixer jo. Potser per haver nascut dona i de classe baixa, sempre he sabut apreciar i valorar la llibertat, l’esforç per l’emancipació de les persones, la lluita per la igualtat i la diversitat. Potser també per això em costa tan poc posar-me en la pell de la gent que pateix, siga d’on siga, i que lluita per una vida millor perquè aquest anhel forma part de la condició humana.

A Alemanya va nàixer també el meu germà, Juan, i allà vaig fer els meus estudis de primària i part de la secundària. Entre Kartoffeln und Fleisch, truites de creïlla, Bratwurst, arròs caldós, Joan Manuel Serrat, Peret, Paco Ibáñez, Els Pavesos, lectures de Miguel Hernández i García Lorca i viatges d’anada i tornada de Neuss a Paterna i de Godelleta a Düsseldorf van passar els meus primers anys. Els meus pares m’ensenyaven l’amor a les persones i a la terra que habitaven. També em van inocular la rebel·lia i el compromís. Vaig créixer entre tres cultures i tres llengües; dues presents, l’alemany i el castellà; i una amagada, que el meu iaio Emilio em xiuxiuejava a l’oït quan seia damunt d’ell i li demanava que m’ensenyara a comptar en valencià. Per això per a mi el plurilingüisme és un valor adquirit des de xicoteta. I com que moltes vegades la vida es presenta en cercles, el meu marit és argentí, els seus tres fills majors són alemanys i els nostres dos fills s’estan criant en una casa on es parla valencià, castellà, de vegades alemany i en ocasions parlem com podem. Però ens entenem. O almenys ho intentem.

Als anys 80 els meus pares van tornar a casa. Vaig estudiar el que em faltava de batxillerat a l’institut Peset Aleixandre de Paterna. En l’institut vaig conèixer persones amb les quals vaig iniciar una activitat política que m’ha portat fins ací. Es tracta d’amics de lluita, d’alegries, de tristors, d’esperances i de vida. D’aquesta manera, el meu compromís va passar de ser privat a ser públic. Vaig començar a participar en la política militant i organitzada. Vaig començar als 15 la meua militància política al Partit Comunista i vaig participar en la formació d’Esquerra Unida, un nou projecte que havia nascut per a superar els vells esquemes de l’esquerra. Em vaig implicar, i molt, en la política en general i en la juvenil en particular. Durant els últims anys d’institut i després en la Universitat, la política i la meua vida han anat unides, perquè sempre m’han sublevat les injustícies i desigualtats. I això només es pot fer a través dels canvis socials impulsats des de la política. Potser també per això em vaig llicenciar en dret, perquè la justícia és un element clau de transformació social.

Vaig participar també de manera activa en el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, entitat que em donà l’oportunitat de relacionar-me activament amb altres sensibilitats i persones del moviment juvenil organitzat, amb els quals vaig establir relacions que, en molts casos, encara perduren. I em va ensenyar que el diàleg, els acords i la flexibilitat són fonamentals en política. I vaig aprendre el valor de la diversitat i les diferents maneres de pensar, sentir i expressar-se per a una convivència enriquidora i fecunda.

Mentrestant vaig iniciar la meua carrera professional, vinculada al món del dret, en un despatx professional amb dos amics, perquè també pense que la justícia i els drets no els regala ningú, sinó que són conseqüència de conquestes i de lluita. Des d’aquesta perspectiva he procurat sempre unir la vocació professional i la política parant especial atenció a la defensa dels drets d’igualtat de col·lectius històricament marginats o invisibilitzats. Això m’ha portat a defensar jurídicament davant les més altes instàncies assumptes que el temps i la lluita han transformat en legals.

Sóc partidària d’unir la pluralitat amb la unitat d’acció. La pluralitat és sinònim de vida i la unitat d’acció és sinònim d’accions de canvi. Això, en el meu cas, es diu política d’aliances. Aquesta política d’aliances va fer que l’any 2007 fóra elegida diputada a les Corts Valencianes per la candidatura de Compromís, una coalició electoral diversa, plural i amb voluntat de transformar radicalment l’estat de coses en què vivim. Durant aquella legislatura, del 2007 al 2011, vaig denunciar de manera decidida una pràctica política que el Partit Popular havia instaurat contra els interessos generals de les persones. Durant dos anys i mig vaig ser la portaveu del grup parlamentari de Compromís i, junt als meus companys i companya, vam traure a la llum moltes trames de corrupció, clientelisme, prevaricacions, suborns i accions fraudulentes que el Consell estava practicant de manera impune mentre la gent patia en la seua dignitat, en el seu treball, en la seua vida quotidiana.

L’any 2011 vaig ser reelegida diputada a les Corts, de nou amb Compromís. Moltes enquestes (en realitat totes) auguraven un panorama polític valencià on Compromís no existia. Això no va passar i Compromís va passar a ser la tercera força política perquè molta gent va valorar que un grup xicotet havia mirat a la cara al poder i als representants de la corrupció i els havia fet abaixar la mirada, com li vaig dir una vegada al portaveu del Partit Popular que, per cert, ha sigut condemnat a 8 anys de presó per corrupte. Han estat temps difícils en què he hagut de fer front a insults, expulsions de l’hemicicle i, fins i tot, una sanció injusta que ha comportat la pèrdua de la meua condició de diputada durant un mes a juny de 2014. Malgrat això no he deixat mai de denunciar la farsa en què el govern valencià ens ha instal·lat i hem presentat alternatives econòmiques, socials, industrials, ecològiques, culturals, de regeneració democràtica, de defensa dels serveis públics sempre amb la convicció que la política ha de servir per a millorar la vida de la gent i assentar les bases de la felicitat de les persones.

Hui és temps d’eixir de la queixa i passar a l’acció. Per això, deixe ací aquest resum de part de la meua vida en passat per començar a escriure ara en futur. Perquè la meua trajectòria m’ha portat a conèixer moltíssimes persones de molts llocs que m’han enriquit com a persona, tinc una confiança absoluta en la gent del meu país. I la convicció que tots junts, totes juntes, podem construir un futur d’esperança.

css.php